«¿Cómo es este eje, que desde los genitales a la boca me atraviesa,           este eje en el que definitivament tendré que engendrar e...

Un gram de poesia, una unça de tendresa, un petricó d'entusiasme, una terça de solidaritat, una mesura d'il·lusió    i un pessic d...

He somiat un poema bellíssim, però no el recorde. Sé que deia que l'amor com l'aigua d'un rierol que baixa. Deia el do...

A la mesura de les teues coses he disposat la casa, les parets, el color de taronja de la cuina, el pilar cara-vista del saló. He obert les ...

Envejo la pedra fresca de la teva silueta massissa. Perquè ets més vell, i més fort, que la meva memòria. Perquè guardes el secret de peus x...

Quan parla l'esperit, la llengua és sàvia, esquemàtica, justa, sense adorns; no li cal més que el simple monosíl·lab per expressar l...

En cada camp, al fons, sempre una casa; en cada casa, un arbre de morera; en la morera, un plec en la memòria; al mig de la memòria, un cuc ...

Aquells boscos infinits al voltant de la vall seguint les aigües fredes, les roques, les herbes, els brúcols... Els esbarzers arriben fins l...

Replegat en la pols com una fusta vella, l'ocell que vola sol bat fortament les ales: per què el seu cant degut és un filet de sang i l...

No sents els cavalls de vent que renillen, al galop? No veus el camí de bromera? A ulls closos la paraula del vent és una presència nua T...

Per sort, la pertorbació que et va colpir  va disminuint a mesura que el temps avança a causa del fregament amb l'oblit. Aquesta ...

Tremolo en llocs diferents en nombre i pes i mesura. Prop de tu em sento més viu al teu país i defora. El temps se'm nua al volta...

Davant: la nit i tota una ciutat abastable, per uns moments compresa, i a la mida de tanta veritat finalment ara oberta als nostres peus...

Sedegem els uns dels altres de vegades fins a l'ennuec. Amb cautela i a xarrups, gota a gota amb mesura o en la calor a broc ple, ...

De què ens serveix buscar clarors divines si som tallats a la mesura humana? A qui aprofita un món d'idees pures si rere un vel s...

Tan bell el crepuscle que la rosa s'uneix al sol ponent. Un  poema mesura l'embriaguesa. 34) Jad Hatem, dins, ...

La mesura la dona el sofriment i també dona el goig i l'esperança. Volguem contra corrent i a cada riba hi ha gent que ens recrim...

Aquest vers no és cap epitalami, cap cant d'aniversari o d'homenatges al jubilat, cap himne a cap estrena; és l'oreig reposa...

T erra, pols, plasmació del foc, recer de mars, matriu dels minerals, sitja del gra, aljub de l'aigua de la pluja, nodridora de ...