Castell d'Aro empujolat sobre els brancs de la mimosa, cabellera lluminosa que li ofrena el seu esclat. El poble vora el castell que Ben...

Darrere els vidres la neu floria, pura, com el meu somni. I l'or es prodigava en els brancs de mimosa. De: Poesia inèdita, espars...

Prop teu, infant, la nit de desembre constel·la el seu fred i tenebres baixes. Una fada d'argent et guarda de la por que mou l'única...

Transito foll a l'hora ufanosa en què núvol i paraula esqueixen la claror del cel Travesso núvol i paraula amb un deix de cla...