Darrere els vidres la neu floria, pura, com el meu somni. I l'or es prodigava en els brancs de mimosa. De: Poesia inèdita, espars...

Prop teu, infant, la nit de desembre constel·la el seu fred i tenebres baixes. Una fada d'argent et guarda de la por que mou l'única...

Transito foll a l'hora ufanosa en què núvol i paraula esqueixen la claror del cel Travesso núvol i paraula amb un deix de cla...