Seure en un pedrís, prefereixo, a perdre la mirada en els escrits. Contemplar i parar l'orella, recuperar l'olfacte, el tacte...

La poesia neix quan mor una experiència, que es desfà just al temps de ser viscuda. I d'allò que ja no és, només en queden l...

L'avet mig pedra, l'avet mig aigua, agafen forma i vida en aquest bes. Amants del cel i de l'aigua, van més enllà de l'horit...

Em queden quatre hores i vuit dòlars de ser a l'illa. La meva curiositat és satisfeta. Des del diamant clavat al centre d'Avalon par...

  I em veig ara tota estranya i no em conec.                                GERTRUD KOLMAR Des del lloc més remot, l'estímul incessant d...

Només jo puc respondre a la mirada amb la paraula justa. Perquè sé que puc dir-la amb els llavis sense ombra. Els uns l'escolten......

Primer va ser el verb. I encara abans, els primers brins de llum, i néixer sense sons que ens redimissin de la nit ignorada, atreure la...

             «Llegim-nos altre cop, si és possible, els ulls»                                                                        J. Vi...

Es diu... Ja sap com es diu, però ha hagut de transcórrer molt temps abans no li arribés el seu nom. Encara més temps fou necessari p...

Com que sé que el mar t'agrada canto al mar, i en poesia; tu el dus sempre a la mirada i és d'un blau que m'extasia. Perqu...

Clara mirada: sentir el que és invisible, veure el silenci. Àngels Marzo. Buscant Quios , 2014 Pr.: Jordi Pàmias

                                  The world that I regard is my self.                                                                     ...

La captació del món, real i imaginari, dins d'una línia. El primer pas de l'arquitectura, de l'escultura i de la pintura. L...

Ben poca cosa basta a l'amor: sols creure's una mirada. Joana Raspall. Batec de paraules , 2013

Perquè els colors de la tendresa aporten tonalitats més netes al paisatge i fan l'ombra dels arbres molt més densa. Així cr...

Cap al tard és temps de tardor; aigües encalmades i finestrons closos. Quan te n'has anat he plorat el darrer mot: res fora de mi. ...

Amb els mots que no dic s'emplena aquest silenci, amb els mots que no dic i amb els que dic, tal volta. Vosaltres els sabeu, que teni...

Sento ara el vostre esguard damunt el meu cor, com l'assolellat silenci del matí damunt el segat camp solitari. Obra selecta ...

A Annamaria Valentí i Rosa Casadevall, estimades col·legues de l'Alitalia de Barcelona. La teva joia  surt d'una mir...

Em sé fer uns peixos de fusta Panxarruts, no gaire grans ; Els empleno de llimalla Tocada amb la pedra imant I els acoloreix...