Hi ha mots que saben d'esgrima, i mirades, de deveses blanques. Cal bussejar les ànimes per aprendre a saber qui som. Sota la p...

Enigmàticament ens ho diu la lluna: les manques del massa amor soles s'atenuen. Només el desamor desmembra els espills mancats de mirade...

Obrir la finestra i que volin: la pestanya d'un desig, la sorra de la mirada, la música apagada. Obrir la finestra i que el poema les pu...

Uns cels sòlids, el blanc salat del paisatge. Empenyo l'aire  amb  les  mans.  La  claror  s'ofereix  com  una eternitat. Això ...

             [homenatge a Joan Guinjoan]   Si recorrent la nit fosca el camí cada vegada se't fa més feixuc i et sembla que només hi ha ...

temo els acords de la cançó que encengui els llums i mati el ball. i em prengui el fuet febril i alat dels braços tous embriacs de n...

Càlida i flonja, la brisa em despentina. Als ulls, la calma. Els pensaments voleien i lliures em sostenen. De: Trobades:  La natura i jo. En...

Este mar que ahora llega en las notas de piano fue el que soñaste un día y era anterior a ti. Estas notas brotaron al escuchar la lluvia lle...

Cada fulla de camins o venes. Enlaire les intermitències d'un ocell. Torna rítmica i fidel la mà cap a casa. No érem nosaltres ...

Quan seré un pobre mort, abandoneu mon cos en aquella garriga i vora la figuera, que bressarà la nit amb sa remor lleugera, lluint a cada fu...

Carlota llesca el pa i el reparteix. A cadascú el seu tros segons edat i gana. Va repartint l'atenció i la mirada. Els grills de mandari...

Respiro com la pluja lliure al cel, estesa en el costum que em roman a la llar protegit dels vents de desmemòria i missatges d'estranya ...

Esplet de llum, cos inabastable: mirada. Per la mar que es desborda salla el vaixell a plenes veles. Ramon Guillem. Celebració de la ...

H i ha una part de mi que no és meua com hi ha un vers trencat que no em pertany, un ritme que no s'acobla, una síl·laba que sempre és m...

Quan et miro, xiprer, i et sento ric de mirades, de penes, de tristeses, de joies confinades sota el silenci verd o la fredor, o els braços ...

...Però la durada no està relacionada amb l'amor sexual. Pot, de la mateixa manera, abraçar-te en l'amor que professes contínuament ...

Un poble és la gent que matina i treballa, que et saluda al portal quan camí de l'escola hi dus la canalla. És aquella veïna que...

D escubro el misterio ventana tras ventana alguien habita entre las hojas. El aquelarre en la hojarasca del mundo. El delirio arrasador y, a...

El residu de l'instant sedimenta l'enyor en capes suportables. Parlo del nanosegon en què la necessitat t'apunta amb la mirada i...

Mesurar l'horitzó                             amb mirada serena damunt la molsa dorment contemplar la inanitat de l'espai on habitav...