Rateta, rateta si vas a la font no caiguis a l'aigua perquè no hi ha pont. Rateta, rateta quan passes el riu no mires el sol que no tot ...

Eres tu el camp, o el camp enamoraves? Coneixies l'abril i ja et somreia un dimoni boiet a flor de galta. Venies per un caminet ros de m...

                     A les meves àvies Aquella tarda vora el foc l'àvia feia ganxet i no em mirava Les flames alçaven les nostres llàgri...

Si em diguéssiu, avui mateix: -Desarrela't del llot impur, vine amb nosaltres, creix, solca camins d'atzur, deshumanitza...

                                                                   One Health                        Accions bàsiques per viure en plenitud ...

On retrobar el revés de la mar, la seva pell, la transparència de cristall per on mirava el cel i el sol com a través d'un mirall sense ...

Escolta aquesta serà la primavera. A punta de llengua i a solc de dit, amb les orelles tenses com una llebre en la foscor. Si el dir i el ve...

Del desig albergat en corona la falta, ja només pot parlar en la seva llengua, mira com retinc, mira com endreço, la voluntat capciosa que e...

           a l'Arno amb infinita tendresa... Miro avall i no et veig el fons, s'escampa com el gram. Miro lluny i no et veig la fi, ...

                        Cascabel de noviembre                                ANTONIO CABRERA Ha tornat el pit-roig al meu pati d'hivern....

Tu mira aquest tudó. No hi ha ressentiment. Jo també he viscut a les branques. Recordo la dolcesa penetrant, l'empara de la fust...

Només el foll persegueix la llebre entre els avets, sense atrapar-la. De nen volia abastar el riu amb la mà, tot fent almosta. Però ara miro...

I si tinc les entranyes arrelades a la terra i el meu cor mira sempre cap al cel, quin mal faig? No em digueu com he de ser dona. Bel Granya...

Hi ha mans que saben ser ocells o núvols, àngels de neu dansant la nit més cega, branques que acaronen el cel quan mira amb ulls desconsolat...

                                           A Pablo Neruda M'agrada quan rius perquè estàs com present, i el teu riure és meu sense haver...

Somnie que un teuladí es precipita per un pou, fet  un manyoc de plomes,  tan menut que em cabria a dintre del puny tancat. La gola del pou ...

                           A Sara Viñas Sant Feliu de Guíxols, vila marinera que rima amb les ones i avança amb les naus, blanca com l'e...

Assegut al balcó quan ja declina el dia, miro els núvols. El motor d'un avió asserena el firmament. S'encenen llums a la ci...

Mira, poques vegades et fan ser un lilà a la vora d'altres matolls, mentre aquest món gormand de tant misteri que es va fent vell de l...

En variacions sens fi sobre un tema les ones venen tot puntejant les roques. Una i una altra s'hi alcen en llargs murmuris fins a trenca...