Breu, com un instant, sorgires. I sense saber com, en ocell transformat volares damunt les teules de casa meva. Jugares un moment, sostingut...

No hi tornaràs al regne abandonat, als corriols de juny, al rierol ombrívol sota el dosser dels castanyers verdíssims, al racó humit on crei...

Tot ha tornat a port. La nit vessa a les mans murmuris d'aigua. El globus és un mai immens i un iceberg a la deriva. La bellesa ...

Alexandria va ser la seua pàtria, en ella va nàixer i en ella va morir. Infància i joventut perdudes jauen dins la boira de Londres. La parl...

Perd la brúixola cada dia quan s'adona que el camí no condueix a cap muntanya. Al cap de poc, recorda que ha abandonat la ciutat on...

Les algues ajagudes a la platja, després del temporal, em porten el perfum de jorns llunyans, de ribes resseguides sempre amb tu. La le...

la nau digué el trajecte brisa marina i llengua de sol que escalfa la cara. No hi ha marxa enrere en la física dels paradisos els hu...

Cal conservar un paradís boscà. La vida de la humanitat penja de l'arbrat. Fragment. Maria-Lourdes Soler.  La Dríade....

                                                      Per a Winston Wilde Quan et vaig veure per primera vegada vaig pensar que devies e...

                         2 Com l'alè dels deserts segrega miratges o el guix cal·ligrafia a la pissarra murmuri d'ales blanques...

Per les senderes d'estendre de l'aranya, per les rases, i el cant jove dels moixons i la claror estesa de les encantàries eixamor...

Agenollats davant el mar, sobre l'areny fangós, vam descobrir la llarga solitud i el gest cansat de cada onada. Havíem vist com co...

El desert al mirall dels teus ulls. Em vens un somrís per un bolígraf i et perds entre les gents del basar d'Assuan com un miratge u...

Si pogués sentir altra vegada aquell amor incandescent, que trenca qualsevol miratge, i fa que tot torni a tenir el seu pristi encant. ...

Quan les paraules ballen vol dir que el món balla i quan el món balla vol dir tantes coses que només alguns poetes poden expressar. Per ai...

La boira matinera de l'hivern s'ha emportat la blavor del seu esguard, bressol de somnis de tants dies clars, on els miratges er...

La vida està feta de runes i de vidres. Tot el que no és silenci és vertigen. Mira per la finestra: no hi ha persones ni colors ni obje...

L'amor i son record que de la gent i del lloc i del temps em feien lliure màgicament poblaren el meu viure amb belles lluïssors d...