Misteri gloriós del Naixement. Arbora el cor més alt que el pensament.                                                      1952 De: ...

S'ha acabat el dia ofegat en un aiguabarreig de roig. El carrer put, lleument, a objectiu perdut, a abandó, a mandra, a mal...

Empremta. Tenacitat d'allò més fràgil. Misteri congriat en la fugaç opacitat d'una mirada. Montserrat Abelló. Enllà del parlar concí...

L'arbre desvetlla sons i el vent escriu ratlles de llum damunt la pell de l'aigua. Tot és misteri i claredat extrema. Torna Nadal i ...

              No hi ha març sense neu               ni sense Mare de Déu.                        (Dita popular) O H neu de març qui has ens...

Soc l'arbre de la tardor, que ha plorat les seves fulles; la pàl·lida flor humida de pluja. Soc el vial solitari, sense meta i sens...

I que la imatge de la poesia sigui el vol que transporta no cap a la mort, sinó cap a l'eternitat que hem creat amb la pietat dels h...

Sempre enfeinades en el que anomenaven la cara pràctica de la vida (Plató es feia càrrec de la teoria), fins a mig colze en els mobles, ...

potser ara tot podria ser. i potser tant seria anar-se'n o restar a l'aguait entre les ombres. hi ha un jardí que amaga ...

El teu ull en perfecció de tristesa, sempre en l'amor dels seus grans misteris. "La poesia és veure la llum entre les tenebre...

Has mort tantes vegades arraulida a l'alba densa, opaca, de l'amor! Com ocells migratoris anem d'ací, d'allà cercan...

    A mons pares Hi havia un cartell amb una selva de dibuix que es dibuixava. Hi havia el retruc de les gavines fent el niu rere...

Quan somrius, de sobte, es produeix el gran misteri, s'obren, de bat a bat, els finestrals del temple de la plenitud, i és només ll...

Qui ve a cuidar el jardí de la torre tapiada? Qui encén un foc a l'era del mas abandonat? Què ens vol assenyalar l'escala que ...

Vull ocultar la pell al tatuatge que ara grava la teua mà segura, vull eixe engany que trames amb la brotxa primer sobre la cara, sobre e...