Quan tanc els ulls som la mar i els seus mites, la seva èpica, els seus vocabularis, els seus reflexos dins la gamma dels ònixs. Antoni Vida...

Tinc, ja, un estil definitiu: la llum, com part d'ordres més grans, la trobaré al cup de pedra grisa, vora el mite d'un rude basamen...

El sol ha anat daurant el llarg somni de l'aigua. Aquests ulls tan cansats del qui arriba a la calma han mirat, han comprès, oblid...

Salve, terra dels déus i les arts nobles que amb tanta amor i estima m'acollíreu a la pàtria vostra! Honor cent voltes a les seves r...

Et vaig dansar sol i de ràbia amb el crac de les dents. Visc a to de tu i amb tu, em recordo amic de l'ombra i viu per misèria. ...

Miro la tela en blanc, no hi ha punt més exacte al meu planeta: per ell han envellit sextants i brúixoles, rutes i llocs, les formes del...

               al Museu Rolin. El cor de la pedra vella guarda una empremta d'ales: Mites? Cultura? Roses, pòsits de sang que esp...

                        Heard melodies are sweet but those unheard                         Are sweeter                                  ...

Dèiem que el món començava quan començavem nosaltres. Ignoràvem cap més pòsit: veníem de la nuesa. Ara sabem que hem poblat un paisatge...