La poesia neix quan mor una experiència, que es desfà just al temps de ser viscuda. I d'allò que ja no és, només en queden l...

Si em diguéssiu, avui mateix: -Desarrela't del llot impur, vine amb nosaltres, creix, solca camins d'atzur, deshumanitza...

Com si de cop abolissin el fonoll de l'estiu, la raconada que cobegen ones agitadíssimes; cop si de cop prohibissin l'Óssa Menor, le...

                                              A l'Arnau Pons En una punta un laberint que mossega i acull, que ni guia ni no, que ni sal...

Este mar que ahora llega en las notas de piano fue el que soñaste un día y era anterior a ti. Estas notas brotaron al escuchar la lluvia lle...

El poema em portarà en el temps Quan jo ja no seré l'habitació del temps I passaré tota sola Entre les mans de qui llegeix El poema algú...

                La foscor morirà                 però, com el llamp, ens arriba abans no toquem de peus a terra no llegim la forma dels núvo...

Compra cebes, recull els ossos dels somnis que van morir-se fa deu anys. Fes neteja. Plega roba i apariona els mitjons i la singlada dels te...

Aquest és un missatge d'afecte per totes les paraules que han mort en no ser part d'aquest poema. Pesa. Refila l'au, men...

Recita'm versos en llatí tardà o no seré la teva presonera, despenja sobre meu la cabellera d'un vent humit. No penso somiar. Tampoc...

Tot és reduït a runes, Els límits de la misèria obren la porta als vencedors, l'escassetat esdevé fera dins els cossos dels vençuts. Un ...

No em coneixes ni et conec. Vens armat d'una altra terra i t'han dit, perquè ets soldat, que has de venir en so de guerra. Als ulls ...

Alexandria va ser la seua pàtria, en ella va nàixer i en ella va morir. Infància i joventut perdudes jauen dins la boira de Londres. La parl...

Quan vas morir-te em vaig girar del revés. Ara tothom em veu les costures i és difícil endevinar de quin color tinc la pell per la part de d...

  Un dia vam decidir que no en teníem prou            morint.  Per això escrivim.  Per deixar una part  de nosaltres, aquí.   Per això llegi...

L'aigua que s'atura es mor. Com ho fan els records que s'arraïmen en grapats de despulles, i es deixen caure damunt les roques i...

Morir-se deu ser semblant a prendre's unes canyes al Tocs de Llançà. La brisa nocturna s'amara a la teva camisa, els astres t'em...

No en tindrem prou amb una mort per copsar l'ànsia del faisà que haurem fet créixer en captiveri quan mira el cel entre les reixes. No e...

Refusà mostrar els cent mil negatius que tenia amagats. Poques de les imatges van ser positivades. No sentia la necessitat de dir qui era, q...

De la pluja a ple sol del núvol a l'estrella, tot és primavera amb els seus colors. Així d'un cap a l'altre, d'un vers fins ...