Jo soc aquest conjunt de circumstàncies que haurien pogut fer-me un gran poeta. Vaig esmerçar-hi alguna parauleta. Alguna cosa, sí, he viscu...

Com una cinta d'aigua que travessa l'obaga verda sospirant tot just i és tota adeus en el penyal adust i en el pendís enganyad...

Et teníem en mans sense poder-te amagar, sens poder-te capir altre cop dins la sang, com una serp que torna a recules al cau. Eres, per anar...

Quan el meu cos es corrompi i jo sigui morta continuarà el jardí, el cel i el mar, i com avui igualment han de ballar les quatre estacions d...

La llum s'és apagada en mon esprit...               lo calfred de la nit ha fet brunzir mon ànima encantada. Tot reposa en lo món entene...

El temps és un perjuri encès, balança amb ors i grans deixies on l'alba es fon i dicta el pes de tanta mort i vida tanta. Rom...

Quan seré un pobre mort, abandoneu mon cos en aquella garriga i vora la figuera, que bressarà la nit amb sa remor lleugera, lluint a cada fu...

a Ramala els vells juguen a escacs en el cel estrellat la darrera jugada ignora la llum o la foscor l'ocell engabiat en un rellotge salt...

Les teves mans són tot el seu passat: trenta anys d'amor al fons dels teus palmells. L'has vetllada durant tota la nit i t'ajeus...

Quan li tocà cantar a Desdèmona –i tan poc viure li quedava– no pas d'amor, la seva estrella, de salze, salze sanglotava. Quan li tocà c...

El suro t'ha fet rica, t'ha fet forta, amb pausa, seny i cor, Palafrugell; si ha caigut abaltit el teu castell el camí de la mar et ...

Ens vam conèixer            dessota un xàfec de cants d'ocells.            En aquest món esclau del temps,            l'amor ha esta...

   A Vicent Andrés Estellés, en la mort de la seua primera filla. La sang et va trencar la somnolència de quan dormies somnis sens...

La terra, el nucli, el mar, l'esfinx de Keops voltada de sorra, molla, mamella, medul·la, dona, femella, mare, frèvola i espantada, temu...

Caure, sense piquet, al llac congelat mentre sona el vent metall i la percussió de Finlàndia . Anar palpant el sostre de gel per trobar l...

Sé que la mort afegirà silencis als calaixos on relliscava la joia i tendresa a les cambres on dormen els infants. Aquesta distància on trem...

Quan els enamorats es parlen entre l'arbreda i enmig dels mil carrers infeliços, quan abracen l'heura com si fos una cançó, quan tro...

Ell li besa les galtes de préssec. Ella no té l'edat, flor granada, ni té por de la mort que obre la boca com un oracle a les parets vel...

Ha tornat, el xut al meu ampit. En redó ens mirem a manera de compenetració. És el mateix que a l'encalç de l'oreneta fueteja el ful...

Els destins en són glaçats,               vares dir-me -soc home tèrbol- i tenies les llàgrimes a punt, i vergonya i el mal que et perdura. ...