Que m'ompli de llengües el teu mot, que un cant teu canta més que dir que més. Quin cos teu més teu-meu que és el cos meu. Un forat per ...

Hi ha mots que saben d'esgrima, i mirades, de deveses blanques. Cal bussejar les ànimes per aprendre a saber qui som. Sota la p...

la insubmissió: amb el coll indicar un no ampli i ferm després cercar entre els mots una escletxa rosa que roda amb furor en cada pètal ulls...

fa temps que reculls tots els pecats en un cest de vímet que es forada / i s'escola l'aigua cap als peus / i els rega amb el cor esb...

Deliberadament tanquem la porta; a fora, el sol i el vent, els camps i l'horta; a dins, molt sola i molt endins, la Meravella; ardent, l...

                      A Maria-Mercè Marçal Com un tempestuós mirall en gris que es trenca en mil bocins de llums rebels la mar qu...

Saber que ha arribat  el moment de retenir aquest gest, altrament efímer, perquè perduri en el record i així retrobis en els mots que deixes...

Amor, el bosc no canta: en un moment, s'han deturat les pedres a escoltar-nos. Són els teus mots les dolces portalades d'un temple o...

Enmig dels tarongers, la planura s'estén fins al límit enaiguat dels arrossars. Diuen que Joan Fuster venia aquí sovint, caminant des de...

Els verbs són la guerra i els noms duen la victòria del ressentit, però els fets d'amor són foc d'una altra parla. El cel és la virt...

Passat i futur, refugis d'un present insatisfet. De: Mots per fer via Clara Fiol Dols. Miloques i rabasses . 2018 Pròleg de Sebastià Por...

Tocava mare i ja no hi era el món darrere, amb dents, amb ungles brutes, amb colps o mans que duien la ferida. Els germans d'infantesa i...

Llançar-se a allò que és desconegut, salva, diuen... salva, però, d'una mateixa? Avisa el vent que es pot partir, que espeteguin les sog...

Cal fluir en cada mot fins a perdre els sentits en l'esdevenidor ingràvid el desig lliure d'enteniment per lliurar-se a l'aire d...

Un mot antic se t'enganxa a la pell entre la llum d'imatges nítides: com si fores un coixí, un drap o una faldilla, unes mans alcen ...

D'una riba a l'altra, els mots, com un riu, van regant els arbres, la terra, el món: el viure hi germina, pàgina fecunda, natura fer...

Sovint homes i coses perduren en la dura fixesa que ha llampegat un instant, intensa abans d'esvanir-se, en els sentits o bé en la ment....

T'han estat injuriant mentre et volien per mantenir un foc nou amb papers de diari. L'amor no és el caprici per un cos, ni l'amb...

No són veus celestials, que de lluny endins ens parlen. Són veus estimades. Veus de dins, veus distants, veus que diuen un camí que ningú no...

     A Pompeu Fabra « Soc un home gris, sense relleus, sense biografia »                                                                   P...