Com una cinta d'aigua que travessa l'obaga verda sospirant tot just i és tota adeus en el penyal adust i en el pendís enganyad...

No em ve de grat aquest vell cel de plata sense el mirall d'un mar que hi pari esment; els terrejants no saben re d'onades, la gent ...

Les campanes de Palau, qui les branda? qui les mena? La volada, cel amunt, qui l'ajunta i la dispersa? Per què es mou el gira-sol? Qui t...

Moc els sentits d'acord amb les paraules. El sol es pon en una gruta mentre la lluna creix des d'una selva; m'agradaria acompany...

Tot es mou. Corrents d'aigua subterrània desgasten els nostres peus, com còdols. Sabem que tot passa i res no espera. Sabem que l'er...

Cepat, Déu me val, mig dropa l'esquena, m'aturo al portal de la quarantena.   En ma gorra bruna dues flors hom veu: el desig és l...

Tu, que pots recórrer el món dins la pantalla, dir amb exactitud quin és el to del blau de la Praia do Sono, a Paraty, si ja h...

Tenim, sense ni moure'ns del seient, mar i muntanya junts. Sota el tendal, sentim l'amable olor dels pins, i el vent ens porta el gu...

  Se m'ha escapat un globus  tot sortint per la finestra. No m'han sabut dir on anava     ni la mare ni la mestra.    Sé que ha creu...

El camí dels magraners soleta em deixà a l'alcova. Adeu, amor matiner, lleugeres ales de rosa. Per a gronxar els tamarius la marinadeta ...

D'un balcó a l'altre balcó un lloro i una cotorra al veïnat preguntaven qui d'ells parlava millor. Movien tal guirigall, que el ...

Voler nou, saber vell, refila el nostre ocell. Saber vell, voler nou: tonada enterca ens mou. Amb llei de pell arribem a l'entranya, ret...

s'esmicola el temps, iaia. no tinc les mans a punt. per recollir les miques de tu que apareixen. de sobte. entre la menta. i la moc. per...

 Miracles. No moure muntanyes de lloc ni dir a cap figuera: «Arranca't d'on ets!», però sí poder curar gent. Ponç Pons. El rastre bl...

De les volves de pols visibles amb la llum encegadora del matí, en dèiem àngels. Saltàvem per caçar-les amb les mans mentre volaven en...

Hem treballat el tros dels nostres pares i el nostre aprèn del seu com un nivell que iguala els graus per fermentar els vins i perpetua ...

Porta un any en aquest món i en aquest món no tot s'ha examinat o posat sota control. Ara estan a prova els objectes que per si so...

Baixo per l'avinguda Madison fins aterrar viu en una sala plena de Hoppers, olis dels anys vint fins als seixanta, en què la buidor ...

Escarbe el gest del temps; la mar em pren amb força els dits, el cos, i els ulls excaven a la vora el clot de tants estius. Les mans trie...

El nostre tren es migra dins el túnel i vol tornar a tenir la seva via; les roques se li obren a les rodes i esdevé plom l'espera...