El jo que no soc a mi s'adreça amb fragmentats bocins del que vaig ser. Les paraules no poden dibuixar tants anys efímers, s'enfront...

He mudat el silenci de notes blanques, bemolls i algun do-re-mi afònic i desafinat. Ara, el silenci fa mímica. Va vestit de fuster, amb les ...

      Amb motiu de la 'revista metrotransportada' dirigida per Carles Hac Mor                dins la Setmana de Poesia de la Ciutat,...

Als inicis de l'escriptura, algú dedica una part de la seva vida a fer el seguiment d'una roca. A escriure les seves impressions sob...

Seguim el moviment harmònic, ingràvid, d'una trajectòria. Comptem amb les certeses mínimes en cada intent que torna i va, que va cap end...

On el cor aprèn a tornar i l'ànima no perd el sentit de la basarda, dansa un cos el rastre d'unes ones que el mar ens va rendir. Com...

No em podia imaginar que em trucaria un ocell i em diria que volem plegats per aquest món. I encara que jo sense ales i ell sense rostre hum...

En l'aigua res no és mesquí. La fugitiva s'endinsa en el riu, que la renta de franc; descabdella pensaments com herba de seda verda:...

Com un èmbol em pressiones des de fora amb punys i palmells al punt just a cada contracció. Cadascuna empeny cap a un cantó en un mecanisme ...

                          A Josep Pijoan Oh la delícia de les oliveres, movent-se lleus en un silenci clar quan se fonen calitges volanderes...

Aquest mirall d'absències no diu tota la veritat. Per qualsevol escletxa del temps nou la llum esclata i al foc dels anys hi ha el gran ...

Muntanya avall, vora la mar, els pins davallen fins la sorra tan desitjosos d'entrar mar endins, que en ells veiem el moviment de córrer...

s'esmicola el temps, iaia. no tinc les mans a punt. per recollir les miques de tu que apareixen. de sobte. entre la menta. i la moc. per...

Para't sota aquests arbres i mira com els mou la brisa: la bella trama mòbil de les fulles. Deixa que la remor ho canti. Si no, ¿quines ...

Baixo per l'avinguda Madison fins aterrar viu en una sala plena de Hoppers, olis dels anys vint fins als seixanta, en què la buidor ...

Planer i subtil aquest teu camí que sovint vagarejo, amanyagador i delitós aquest teu cel que regales. I de tan agradós es torna bes a...

EL CAMÍ ÉS VOREJAT de miralls tapats el camp lluu esmorteït: Tres pedaços negres, i un de verd tèbia empremta a l'ànima meva Regi...

Venen les matemàtiques talment com les onades que moren a la platja. Pots saber-ne l'alçada, la força i la freqüència fins que toq...

Viu cristall Mínima llum platejada endins dels espills netament viscuts en àtoms brillants d'ull pur i continu Viu crist...

Ja no invisible, de molt lluny, de molt endins de l'ombra arriba, s'atura, passa el ràpid cabirol. Mira: les coves i el reflex ...