Quan tu deies «amor» un ocell s'encenia a cada branca. Prenia foc l'hora exacta, la que calla, la que el pecat el viu però no l'...

Un vel de pluja il·lumina el paisatge estrany, inhòspit, com el sol en eclipsi, com la lluna a ple dia. Així la teva viva mirada muda sempre...

He mudat el silenci de notes blanques, bemolls i algun do-re-mi afònic i desafinat. Ara, el silenci fa mímica. Va vestit de fuster, amb les ...