Un vel de pluja il·lumina el paisatge estrany, inhòspit, com el sol en eclipsi, com la lluna a ple dia. Així la teva viva mirada muda sempre...

He mudat el silenci de notes blanques, bemolls i algun do-re-mi afònic i desafinat. Ara, el silenci fa mímica. Va vestit de fuster, amb les ...