El martinet blanc aprèn a volar enmig de meandres iridescents, i és tou, aquell llot on el cabirol erra amb saltirons, com si es defensés de...

Tota la nit amb la cançó de l'aigua i el teu record... Unes hores salades i el ritme a les genives, de petons i d'estrell...

En el crepuscle, roig, el núvol de posta l'astre delata: pregoner de la flama, enyora albes de nacre. Margalida Pons. Les aus.  ...

Suau, l'aigua ens posava dits de nacre; l'estiu tragué a la mar del caragol, i la mar era, amb veu de les sirenes, blau i tend...

Al bon tou d'un coixinet, cama fina, flor rodona, s'hi envesca una papallona, que hi apaga fam i set.   Ara buf...