L'estació es fa més fosca quan s'encenen rectangles de llana i de mimosa. Els vagons de la nit gemeguen als extrems de l'orella ...

Vet aquí que la nit i el dia no s'han pogut enamorar, encara que els agradaria: quan l'una ve, l'altre se'n va! Versió de Mi...

La llum de la lluna al llit no em deixa dormir; ara visc sola, m'adono de les veus dins la nit, un nen que plora en un malson, els crits...

Han callat les cançons i els borratxos. Que, ben d'hora, demà, cal llevar-se. Mor la llum a les isbes. I els nanos de la festa retornen ...

Saludar la fosca com una amiga. Cors que s'abracen fins a la nit de l'univers. Cavalquen.      Cavalquen. Mare, crinera on m'arr...

Tant si baixes la vista vers la immunda gruta de l'Univers, alberg de pena, on mai no s'ha avingut la llum serena amb les tenebres d...

By the rising of the moon, by the rising of the moon Who would follow in their footsteps, at the risin' of the moon.                    ...

Quan camino i és de nit, duc la flama dins el pit, que em guia com la llanterna, com el fum, l'udol, el crit, com una llum, dins, eterna...

Vencent els colors arriba, amb llet s'estels, blanc oblit, l'aigua negra de la nit, ampla, per rius sense riba. Vers quin passat pen...

Un silenci de blats. Mort el sol als llavis de la fosca, té la nit els ulls lluents de beure dies i se'ns riu d'amagatotis per...

El dia ordena els càntirs un a un en fileres vives. La nit els clou el cor que absorbia el caos per les aortes d'argila. Costat con...

Et faré per a mi com un mos de llet batent-me al cor del pit obert. I encara que ja no et xucle la pell, ni l'anell dels meus peus t...

De nit em sé, quan oblido i respiro, aquest gemec de vent entre les branques. I em reconec de sorra com m'han fet  innombrables se...

Des de l'ombrívol miratge del somni la nit s'aboca als renovats sorolls, mentre s'escapoleix un raig pels finestrells que de...

Encara hi ha penjolls de cireres  a les branques més altes del cirerer adormit. L'aire escampa el perfum del gessamí que puja pare...

El cel de nit és un mapa on s'amaguen mil tresors, que envolten la lluna blanca i resplendeixen com l'or. El cel de nit sap ll...

La ciutat suspèn l'alè. Uns nens, de cos lluent, salten de les roques cridant com granotes. La marinada escampa sobre l'asfa...

Dius mar i dius veu, i cel i muntanya i pluja d'incendi la nit retornant. Dius terra i dius homes com arbres que esperen un riu...

això és el que hauria de dir, el que hauria de ser dit per mi. el que ningú no pot dir d'una altra manera. dir per no morir, per no...

debut del temps, al punt de la desclosa l'oreig benigne la nit és un dol prim que l'alba esfilagarsa Carles Mulet Grimalt...