Demano minuts i hores i mesos quan la immediatesa trenca el fil i sembla que no tinguem passat: dies i nits carregats de robins i pedres afg...

Ametlla de tarda blanca: creua'm el pit. Separa els fils de pluja dels mestrals grocs, car el capteniment frisa les cèl·lules i ...

El despertar pàl·lid    d'un nou dia trenca el silenci    d'una nit d'hivern. Els cims     del Montnegre es desvetllen     entre...

OBRO la còmoda i trobo la definició de tendresa per la lletra m : els mocadors amb les inicials bro- dades, olor d'espígol, ben planxat...

Heu vist? Hi ha un sol ixent imparable, tanca les nits de cridòries, de freds rous inerts estèrils i de vols d'ocellassa furtiva. Però m...

I si ens hi abandonàvem El gorg respira espases; als rius, s'obren ferides de carn blanca, la nit destria espines sobre els arbres. No h...

Ésser pedra estàtica: contemplar el pas de núvols o aigües manses de llacuna on es reflectiria la vida. Però no soc arrel sinó foc, i cerco ...

En la quietud uterina, amagades de mi, amagades dels miralls, les arrels fetals de canell i cor s'entortolliguen dins meu....

Vull ye-ye. S'acaba la tinta. Podré oblidar les grans veritats? Què faríem sense signes d'interrogació? Aleshores potser deixaria d...

de la gran sala blanca il·luminada al carrer fosc passant pel petit jardí la frescor vegetal la sentor de la nit recapitulo Feliu Formosa. E...

Quan tu cantes i és de nit tots els grills festegen i congressos de reumàtics i violents vigilants mesuren el blat amb escaires. Soc el capi...

Beneeixo el treball de cada dia, beneeixo, de cada nit, el son. El judici diví i la gràcia divina, la llei de pedra ー i la llei dels bons. I...

     (Record de Hemingway davant el cap Vermell) Vell pescador que estimes l'aigua i el cel i la nit grans i se t'aferra al paladar ...

El cor és un llac de sang. La carena del vaixell, la quilla del somni. Invoco la nit perquè em parli i porti, en la claror flonja de l'a...

Quan el sol vagi a ajocar-se sobre aquell llit de muntanyes, jo em preguntaré d'on surten tantes estrelles, i voldré que sigui de nit se...

De Dosaigües recorde els dies clars d'estiu on respirava bon aire, un poble tranquil, humil, amb olor a menta i a pi. I la gent senzilla...

Som un petit estany en la planúria, una bassa reclosa enmig del camp. De vegades, els llums dels avions llauren l'aigua: regues blaves, ...

Bé, espera potser no me'n vaig a dormir en absolut i serà una bella nit blanca o potser els nervis em peten del tot i em quedo quiet com...

La trapezista roja estima el cavall verd com el dia, la nit. El gall i el peix ho diuen i els músics pinten l'aire de cel i mar i pau. M...

El sol a la fi troba la casa i escalfa la noia lliurada al son del balancí. Ruixa de llum la llar, aquella tarda: li repara el cos de la neu...