Ha aterrat un colibrí al pensament Dins seu hi jeu un niu de constel·lacions. Jo voldria ser fusta d'altar o cera calenta. Però seré oce...

Sobre la cinta de blanca arena, que besa una aigua de cèlic blau, grans pins hi vessen a copa plena olor de bàlsam, ombra serena,       remo...

Rere les prestatgeries de la biblioteca de l'institut vas començar a escoltar  la poesia que et parlava. No entenies el món, ni t'en...

Sota la pell, qui sap si calla un món. Qui ho sap, si el món que calla calla la por o la fe rere la fam dels porus: baden el bec com els pol...

Al falziot dalt del niu li ha fallat el peu i al cim de l'escala cap cot i arronsat jeu, les ales no l'alcen i el fat té nom de gat....

Les orenetes han tornat al niu. Dibuixen arcs invisibles en l'aire, camins de fum. Ens espien els passos, s'aturen un instant. I fug...

Amaga les teves mans primavera dels morts fetillera d'urnes i de jaços mandrosa amant de torpors i de somnis. Entre els sons es distinge...

Jo el que vull és ser gran de gran i no vella de vella. Sortir al món, i no que entri a casa, la mirada del cim i no cucales pel fangar. No ...

─ Què ensenya Senyor Ocell? ─ A no embrutar-se les ales, a fer nius sense martell i a escapar-se de les àligues. Tren de paraules.  ...

No han destruït aquest recer vivent Que ja de lluny enyoren tantes ales. Aquí retroba l'aigua nodridora I els verds amagatalls l...

Flueix tranquil, el Segre. Flueix tranquil als peus de casa, pel camí sempre incert de la vida. Sents que l'enyores, quan a l'e...

El pol·len entra pel nus de la fuga i les bombetes rebenten, harmonioses, al cant de la radiació solar. Un taronger s'enlaira amb ...

Potser eres estranger, però les merles del barri, trobant-te ben adient, t'han pres fent un gran xivarri. Sense demanar permís, t...

Quina poca previsió, ja no em dic ets aquesta, vas allà, perds això . Ara em sento com el pulmó que respira sense pensar-se, com les ...

S'enjoiarà l'estiu de cascalls i ginesta; piuleja cada niu; cada casa és en festa. (Fragment) Carles Grandó. Jocs de mirall...

Idíl·lics nius a platja oberta! Dòlmens curulls de petxines de festa. Transport tranquil de l'onada i del vent... Catifa prenyada...

Un capbussó, al mig del corrent: aturo la mirada en un ocell robust de blanc pitet sobre ventre de color bru, i negre dors, que des d...

Llençol del cel, l'estelada ha portat un llit de son. * Blanc com si blau, dintre els nius de la neu gener s'ha fos. ...

Al cim de cada branca hi ha una maragda breu. Corona viva, l'ocellada vola. Blaveja la muntanya, clapissada de neu, i en un marge s...

A un goig que encara son secret reserva par que s'aboqui el límit d'Orient; es frisen núvols amb fistó d'argent i un oratjol ...