A sota d'un garrofer, els insectes són translúcids a contrallum: escates voladores entre un fullam retallat com puntes de coixí. Sentors...

El Ripollès, amb dinou pobles de pagès, que a Catalunya tenen més pes que res. Hi ha racons ben bonics, tant per pobres com per rics. Visita...

M'estimo l'impalpable: l'aire blau de les pedres, l'ombra del nen que juga sense trucs a l'escull, l'interludi fugaç...

Tinc, ja, un estil definitiu: la llum, com part d'ordres més grans, la trobaré al cup de pedra grisa, vora el mite d'un rude basamen...

Això era un temple grec en altres dies ーoh, que llunyans!ー consagrat a Demèter. Runes esgraonades ara són. Ahir i avui, el mar, lla baix, b...

                            Enaltiment de la tendresa Em llevo amb el bes de la tendresa i m'adormo al coixí de la tendresa. I no...

He tornat a l'Empordà al lloc on em van forjar, tot l'entorn m'ha saludat amb perfums de llibertat. Albades marineres ...

L'olivera és domèstica a Atenes, el verd i el blanc de les seves fulles són els colors que més se li assemblen. Els jardins i les av...

Dels ocells els de trinat més noble soltes divinitats són dins un pou d'aire ———————— Dos pássaros os de mais nobre pio sã...

Homes callats, coberts de sang i sutge, alcen l'esguard impenitent que jutja: poble vençut que sobreviu als reis. Josep Carner, «17...

Per la plenitud madura de l'estiu Deixaré que les meues mans rellisquen. Estendré els meus adolorits membres Cap a la terra pesada ...

La llibertat comença amb lletra doble, —per a tu un signe, l'altre per a mi—. Cadascú la saó de concedir al mot sencer, la seva part...

Nat a una plana que sempre és fecunda en espigues i fills tu coneixies el gest més senzill per a fer cada cosa. Tal com qui cull dintre e...

Salve, terra dels déus i les arts nobles que amb tanta amor i estima m'acollíreu a la pàtria vostra! Honor cent voltes a les seves r...

Els qui creiem en la solitud sabem prou bé que un sol déu és poca cosa per a nosaltres. Per això li afegim, al déu escàs, l'amor, qu...

                                   Tardor, 1942 Els cels més purs de l'any són els que fan els capaltards de l'autumne. ...

M'han sobtat una i altra vegada el vendaval rondant els meus murs o el ventijol i la fresca brisa amanyagant l'herba dels ma...

     A Ada S. Glickman Puix m'heu lliurat, senyora, per amistat fidel, un llibre de poemes del vell país del Cel,  me n'aniré...

Bella sens par ab la presença noble, vostre bell cors, bell fec Déu sobre totes, gais e donós, lluu pus que fina pedra, amorós, be...

Oh gerra de terrissa envernissada, olorosa de vi, d'olives, d'oli; deixa que pel teu broc lluent s'envoli la dolcesa del món...