Com una cinta d'aigua que travessa l'obaga verda sospirant tot just i és tota adeus en el penyal adust i en el pendís enganyad...

El sol a la fi troba la casa i escalfa la noia lliurada al son del balancí. Ruixa de llum la llar, aquella tarda: li repara el cos de la neu...

Damunt del blat que oneja                          com una mar daurada de rígides escumes                          i d'estimats perills,...

Noia, exercita't los peus. Jo me'ls trobo insuficients quan faig l'amor i de vegades, fins i tot quan camino. Mari Chordà. Umbil...

De vegades, noia, et falta tot, ningú t'entén, tot és gris. De vegades, noi, pensar et fa mal, els estudis, el present i el fut...

Era un nen, i ho recordo: aquella finestra, d'on sovint m'abocava a mirar el corraló abocant-m'hi com a una pedrera, sota ...

El cor posa carn nova. Amics, ¿no ens tornarem a veure? Distàncies, ¿quan sobreeixireu de festa? La primavera ho encén tot: ¡com brillen els...

A Celdoni Fonoll, amb una abraçada de llaüt.       Jo sóc un arbre a la vora d'un llac       amb un fullatge que fa una ombra f...

La mar com una noia que porta un vestit blau. L'escuma de les ones, faldilla amb farbalans. T'estires a la sorra, la beses i...

Vora mar, no gaire lluny del riu hi ha una plana xopa d'aigua amb un parell de camins que la travessen i just al lloc on els camins ...

L'aigua clara del llac reflecteix una estrella. De la llum argentada, goso prendre'n un bri. Us el dono a vosaltres i entendre...

Ets l'esdevenidor, l'aurora immensa sobre les planes de l'eternitat, el cant del gall rera la nit del temps. Tu ets el rou, ...

Finalment podré discernir la metàfora de la       realitat. La noia verd-oliva amb èczemes purpurins està       sortint del cau. El sol...

L'asfalt es pinta amb aigua una ciutat al fons del seu abisme gris, calca confusos els arbres i les cases amb ulls d'al·lucinat ...

No sap què fer la tarda del diumenge, s'angunia de tot. Un vailet camallarg, vestit de mariner al braç patern es penja i se'n va ...

Font de la Deu, bocaclosa sota la boixeda ombrosa! Amb l'argent del teu galet, a quantes noies boniques refrescant ses boques xique...

Les noies d'alentorn del sol a la sortida van a herbejar lo blat, lo blat de la cormina, lo bec ple de cançons, lo cor ple d...

Perquè has vingut han florit els lilàs i han dit llur joia                          envejosa                                      a les ...

Veniu ací les noies enciseres! Per poca d'esma que tingueu, veniu! Finà l'ànima vostra amb les darreres convulsions del vestidet ...