Per què, sobre mullat i buit o fortí de paper, haig de tancar-me pausadament dins d'una boira que em precinta? Per què haig...

LLANÇO una pedreta a l'aigua, i l'aigua aprèn la paraula naufragi . Passo la mà sobre el paper, i el paper aprèn la paraula carícia ...

Mastegar com si esculpís qui sap quin segle i quin no res. Mastegar el tronc de regalèssia que fa el nus arran del mur de les glicines. Parl...

Pronom que termejaves amb el llit i la taula i unes claus, i llençols, i paraules com casa. I formaves un món amb tovalles i tasses, i dies,...

en algun lloc, un sol. més avall, uns nois bruns com el sègol s'insulten les mares i juguen a bàsquet, salten dins de l'aire i s...

Per quina artèria de silencis es dessagna el llenguatge? Quina ventada arremolina pinassa i paraules a les cunetes fondes del mai més? Baixa...

Ara no em pregunteu quin nom em dic. Doneu-me'n un que no em desassossegui. Em vesteixo de noms segons el temps que fa, segons el planis...

Es bada el cor de la ciutat en un sentiment volcànic, les llàgrimes cremen com lava, roselles de sang taquen el mosaic de Miró. Una dalla se...

És difícil d'entendre la tribu, pertànyer-hi sense ser-ne devorat. Primer fou possessió, érem seus ja abans d'arribar. Els ocells so...

| No conec pàtria més gran que el teu nom. Míriam Ferradáns. Noms de fum . 2019 Traducció i pròleg: Dolors Miquel

Recordes com ens duien aquelles mans les roses de Sant Jordi, la vella claror d'abril? Plovia a poc a poc. Nosaltres, amb gran tedi, dar...

Els noms que tenen sonen d'allò més bé: Andròmeda, les Ósses, Pegàs, Sageta i el Cotxer. Qui els sabria dir tots sens perdre el fil? Si ...

... I així una altra vegada algun altre dia vinc al teu nom que et vaig donar en el teu viatge Tu escoltes  amb paciència i després t'es...

Si dic el teu nom allargassat, em recorde d'un poble amb perfum de salnitre vell i d'un ramat de barques de bou tancant amb pan...

Les converses han de ser brillants, les trucades de telèfon, un fax... Hi ha, però, una fatal incapacitat per donar el nom de les co...

Invoco cels clars i oberts, d'ulls plens de sol i de llum. No els grisos, foscos, premuts de negres presagis. Mira aquesta blanca ...

Parlo del mar a la tardor, quan nedem per un bosc de fulles caduques. Cada cop serà més freda l'aigua, més gebrat el camí. Però no d...

¿Em veuràs, jo partit, en la daurada flama, tu que ara em tractes com a absent?         ¿Qui podrà dir si aquesta mà gelada és una fi o ...

                               No és que sigui bestiar perquè em mengin.                                                                  ...