palpar el cos fins a la cicatriu. amb dits cecs, reconèixer-hi el tacte de la llum d'un estrella morta. fer-ne memòria. que ja no dolga....

Dins el temps l'oblit còncau i les coves buides de memòria. El pes dels anys en trànsit: al recinte retopen timbals. Aina Torres Rexach....

Com un fruit del silenci amb ales de solitud, com planta pionera he arribat a aquesta illa blanca. Quantes bufades de vent! Quantes tempeste...

De matinada, baixen a mar el sedàs mecànic que filtra la sorra. No diguem cap paraula sobrera. Ni riell, ni fressa de rodes, que ja graviten...

Si no fos per tu saltaria al buit de la ignorància, del no-res. Perdria la partida, abatuda, de dames blanques sobre negres despietades, gol...

A alguns la solitud no els fa mal, i em sento plena de rancúnia perquè no són com jo; perquè una no pot fer res més que avançar, perquè una ...

La gràcia rau                       en la innocència. Els déus es mofen dels ganyons en matèria de sentiments i es mofen                  de...

Amor, quan jo ja sigui morta no em cantis planys, soliu; no em plantis roses al capçal ni un xipreret ombriu: sigue'm, a sobre, l'he...

Per sort, la pertorbació que et va colpir  va disminuint a mesura que el temps avança a causa del fregament amb l'oblit. Aquesta ...

La ciutat suspèn l'alè. Uns nens, de cos lluent, salten de les roques cridant com granotes. La marinada escampa sobre l'asfa...

el cel de ponent a l'estiu, els ulls de la tarda. els ocells de dia, els dies sense retorn, els matins de cristall clar, les nits s...