Llangor de fulla verda tot just nada,           temorosa del vent. Seda del cel penjant entre les branques,           gallardet somrient. Xe...

La vaig conèixer ahir. És rossa i espigada, té uns ulls color de nou com un somni despert. La seva veu té tonades diverses. Ara esponja les ...

No em puc queixar de gana, El meu menjar baixa dels cels, Però temo pel déu Que es nodrirà amb mi. Soc massa negra, soc massa trista, La mev...

Potser d'aquí uns quants anys tindràs una recança quan miris a la lleixa els llibres sense endreces —allò que passa sempre quan fas una ...

Ofrena, tota preciosa, pou i vertigen que m'enlaira i m'allibera, brasa en el cor del món, brasa fins al braser, el desenllaç és a p...

Hauré el suc del sol en un grapat i te'l retré als peus com la més cara i nímia ofrena. Encarna Sant-Celoni i Verger. Sediments d...

Ha florit la primera magnòlia com a tots ens floreix un amor, o una joia profunda o petita, o un moment de tendresa o repòs. Cadascú t...

L'aigua clara del llac reflecteix una estrella. De la llum argentada, goso prendre'n un bri. Us el dono a vosaltres i entendre...

A la primera epístola, no són només paraules el que hi ha escrit: són roses allò que ha florit al jardí. Un jardí, una carta, són el ma...

Et diré que la primavera s'acosta a tu com l'aire a les primeres violetes i que els corbs tracen signes amorosos amb ploma negra i...

El bou pesant, veient la gent que tantes coses oferia, diu que volia fer un present al dolç Infant de l'establia. I quan minvà una ...