El cant d'un gall retrona al fons d'un pou emblanquinat. La terra roja en zel de primavera. Marges d'espàrrecs. Entre els bancal...

Som naus a coll del gregal, gavelles de veus a lloms d'oliveres, som cep, rem i murtra amb el regust de la paraula escrita damunt la sor...

             Bressol de cultures, domini de Posidó i d'intrèpids herois,    escenari d'aventures inoblidables,   pàtr...

I tot s'arbora: el xiprer, l'olivera, la veu de l'ona que s'escampa al migdia i la nostra esperança. Maria Rosa Font. Tres n...

Tu, que pots recórrer el món dins la pantalla, dir amb exactitud quin és el to del blau de la Praia do Sono, a Paraty, si ja h...

En aquest carreró de les espècies el cirenaic sol pensar en els profits —dàtils de Síria, llavors d'Etiòpia, pebre de Damasc, el nòlit q...

          Mirava, allunyant-me,           un orient de coníferes.               ÓSSIP MANDELSTAM Mirava, apropant-me, un barranc d'olive...

Cau una pluja fina que va amarant la terra però si fes bo o si nevés els xiprers en renglera serien aquí mateix, guerrers morals de l'en...

Jo no sé per qui tocava la campana del meu cor: per la terra fonda i blava i la posta, que era d'or; per la olor de la ginesta, i el cel...

                          A Josep Pijoan Oh la delícia de les oliveres, movent-se lleus en un silenci clar quan se fonen calitges volanderes...

        " ...i somnies enmig de la                      ferrenya sopor... "                Carles Riba. Versions de Hölderlin És b...

Ah! La ciència sense humanisme és lletra morta. Viu o mort, un roc no pot ser filtre del discurs del foc, oracle que es transmet vora l'...

Secrets llavis m'imposen l'enigma que anomeno viure. Jo, solitari llegidor de profètics vols de falcons, voldria guiar tan dol...

Avui que s'acaba el juny n'estic contenta aquest any: rodes roents m'han dut a la platja dels somnis, només el desig ho ama...

De vegades, el cos troba la lentitud.            CARLES CAMPS MUNDÓ No és el cos de la guerra, aquest poema. És la carn de la relíqui...

  Afores de Montpeller, a prop del Mas de la Merla, un dematí clar i serè que fa madurar les messes.   En un predís del jardí, els do...

Un gavot temorenc aixeca el vol, travessa esllavissat l'ampla vessana, trencant l'alè del vent fa un giravolt; mou els sembrats ...

   Feliç qui viu al camp i cull fruites madures i amb llargues caminades alterna les lectures.    Feliç qui sent l'olor suau de les ...

L'olivera és domèstica a Atenes, el verd i el blanc de les seves fulles són els colors que més se li assemblen. Els jardins i les av...

He entrat dins la teva ànima esporgada per coves i estimballs, nius de vesper; amb socarrim de fusta i pols humida el corc despietat et ...