Bufa el vent i tot canta i és de nit i tot calla i tot canta i des de dins del cantar tot - perquè és que canta tot - algunes coses callen u...

La blanca lluna passeja pel cel obscur del meu hort. En un racó veu la pedra que dona forma a una font: —Ompli'm un canteret d'aigua...

Deixa que tot s'esborri i, a l'alba dels desficis (quan tot es fa visible i gràcils ens retornen els corriols del bosc vora el riuet...

s'esmicola el temps, iaia. no tinc les mans a punt. per recollir les miques de tu que apareixen. de sobte. entre la menta. i la moc. per...

L'últim que no es posa a córrer quan de sobte plou, sinó que camina lent com si res, serà el primer en l'amor i serà seu tot e...

Quan el mar besa la platja, no és de dia: és de nit. El mar té vergonya encara i no vol que l'estimada sigui vista, al ser besada, ...