Recordo quan em volia arrencar els ulls i la pell i els cabells. Quan em volia esborrar el rostre. Quan els matins eren cops de puny a l...

Poso les mans buides sota l'aigua m'ensabono amb sabó aromat de penes reciclades i quan retiro les mans plenes d'intensa olor de...

He somiat un poema bellíssim, però no el recorde. Sé que deia que l'amor com l'aigua d'un rierol que baixa. Deia el do...

De Dosaigües recorde els dies clars d'estiu on respirava bon aire, un poble tranquil, humil, amb olor a menta i a pi. I la gent senzilla...

                              Come varia il colore                               delle stagioni                               cosí gli umor...

Tenim, sense ni moure'ns del seient, mar i muntanya junts. Sota el tendal, sentim l'amable olor dels pins, i el vent ens porta el gu...

                A la meva mare I De quan la meva pell t'era paret i sostre tu ja no te'n recordes Ningú serva la pau primera a la ll...

         més feliç que els uns i els altres és el qui encara          no ha nascut.                     ECLESIASTÈS, 4.2 Aquell qui encara n...

                 A Joan, Maria, Jordi i Panayotis Fa temps que s'ha assecat la sang ardent dels prínceps i les pedres serenes han ofert ...

La vida et porta per diferents camins. Descobreixes indrets que et captiven la mirada. Trobes noves fonts on apagar la set. Arbres que t...

L'olor de l'aigua en l'aire ens diu que som al gran cor de la terra, al primer dia. L'escuma esclata a les parets de pedra, ...

Blanquíssimes parets caminen entre passos, m'endinso en els carrers, premo la mà dels murs, als carrerons estrets eixamplo els braços i ...

                 A Josep Palau i Fabre Calladament plou sobre els camps: Déu es prodiga. Els arbres duen malenconia i soledat en la nuesa de...

Jo no sé per qui tocava la campana del meu cor: per la terra fonda i blava i la posta, que era d'or; per la olor de la ginesta, i el cel...

Temps de batre: juliol amb música de cigales; la idea acopa les ales mig ofegada pel sol. M'he tombada a l'ombradís. L'esllangui...

Obertes les flors es desfullen tocades per la calor, el pati de l'àvia s'amara                 de suau fragància i d'olor. Lola ...

Potser no tindràs memòria després de caminar damunt les onades assaborint-ne la sal, però l'olor de profunditat que va estampant la roïn...

Si pogués arrencar d'aquest món el dolor en faria encenalls i cremaria per sempre, cortina de boira i fum. Si pogués entendre el vol del...

Al fons del pati, a la casa dels avis, vora el pou, ran de la finestra, cada estiu les flors envaeixen l'espai, perfumen els ulls, la pe...

Xiqueta xicoteta olor de romaní que amb un somriure fàcil saludes el matí. Xiqueta xicoteta cançó de teuladí de tots els instruments ets el ...