Soporta la ira del cierzo                  igual que un barco a la mar.                  J. A. Labordeta, La savina Amb el ...

Quan els clavells m'omplen la casa totes les coses fan claror; si són vermells, el fred s'aparta —cada clavell un petit foc— i si só...

Jo he obert la meva flor al coll d'una flor tancada, poncella que ja comença a perdre's i a esgarriar-se. És del cert? No ho sabré m...

Tinc, encara, la força juvenil per veure tots els blaus d'aquest planeta, on la Llum va crear l'obra més neta, perquè esclatés el co...

Arriba el dia que la vida s'assembla per fi a la vida, que l'ombra i la llum brollen del mateix instant d'eternitat que allibera...

Només jo puc respondre a la mirada amb la paraula justa. Perquè sé que puc dir-la amb els llavis sense ombra. Els uns l'escolten......

Pogués a la teva ombra, mon lledoner amat, saltant mig segle enrera ─ per tu mig segle envant ─ desfer la torbonada que a mort et va p...

Boira lleugera, vestit de fada           desfet pel vent. A sota l'ombra de l'albereda,           vora el doll d'aigua    ...

De les volves de pols visibles amb la llum encegadora del matí, en dèiem àngels. Saltàvem per caçar-les amb les mans mentre volaven en...

A Celdoni Fonoll, amb una abraçada de llaüt.       Jo sóc un arbre a la vora d'un llac       amb un fullatge que fa una ombra f...

Amb les fulles del til·ler es perfuma el ximpanzé. Amb fulles de la pomera ja arriba la primavera. amb fulles del codonyer brilla el...

El dia és pur i el sol es desmaia a la paret.               JOAN LLACUNA La llum plàcida davalla del cel. I es fan grans, cada veg...

Darrere d'una tassa de cafè, enmig d'un hort rosat de mandarines, a l'ombra volandera d'un núvol de llençols, damunt de...

Com que feia temps que no en collíem, em va sorprendre veure'm els dits tacats d'una tinta violàcia com de proclama republicana ...

Camina, caminaràs... som al cor de la planura: no es veu de prop cap altura, no hi ha res que trenqui el pas. L'estiu abrusa ...

... És per això que ara cerco camins, l'ombra dels arbres, la fosca obaga contra les blanques cases. I així, arrecerada, escolto ...

hi ha paraules que volen ombra, com flors que moren al sol. hi ha poemes que naixen entre les roques profundes del somni com hi ha plan...

Sota l'ombra de mil fulles, si no plou gaire no et mulles. Carles Fages de Climent.  Epigrames .  2002 Presentació, edi...

Soc la seva ombrel·la, un pèl petita si se'm compara amb les altres. Li faig ombra, és la meva feina, i ella em fa servir per tot....

Si per atzar passeu per l'Empordà veureu tants verds que no els podreu comptar. El verd tremoladís, adolescent que es gronxa en els...