Ahir somreies lluna encesa d'estiu   com una síndria.    La nuvolada lluna roja d'estiu claror esberlada.     Tocatardana lluna p...

Camino pels carrers, travesso ciutats trinxades, llegeixo noms de pobles que conec, m'assec sobre voreres enrunades, m'endinso fàcil...

Sons inconnexos, provinents d'ombres d'éssers. Com evadir-se'n? De: Haikus de convalescència , XXXI Feliu Formosa. El temps sofe...

Són altres realitats que s'encenen enllà de les marjals, del verd vesprada que dorm en la tardor de les palmeres. Inauguren les llums an...

Arraulit al portal de la banda on fa ombra, espantat perquè no pot esdevenir ombra, sense respirar, escolta com s'acosten, ressonant dam...

tirar del fil de les paraules fins a omplir la pàgina blanca. una paraula en porta una altra o una llum o un cric-cric d'insecte dins la...

el cor detura els gemecs de l'aire quan la son li guanya. l'ombra és la que tremola en la sepulcral senectut dels morts. si la por f...

                ... and thou no breath at all?                         Thou'lt come no more,       Never, never, never, never, never!   ...

Les sargantanes escolten sota el sol entre ruïnes. De les estances, me n'agraden les ombres i abandonar-m'hi. Eudald Puig, dins, Llu...

Sol i núvols terra i aigua, mar i cel, com tu i com jo, contradictoris buscant la llum d'una tempesta, en tantes hores apagades que pose...

No ploris pus. Ta mare s'ha llançat al riu per veure si els peixos tenen ombra dins les profunditats de la mar. No ploris. Ta mare s...

    La infancia es el período más largo de nuestra vida .                                                        Ana María Matute No puc esc...

El teu jardí és una dona de llum i d'ombres, de vorals de colors onejants, de flors que s'obren deleroses quan escolten el teu pas. ...

Onsevulla que et trobis aquest dia, guanyant el freu o davallant pel riu o pellucant, devora la masia, un raïm d'or, deixalla de l'e...

Han quedat moltes ombres rera meu, un tumult de riera: les deixalles que s'han anat enganxant a les branques i entre els racons difícils...

Ets al meu costat, llegint. Reposem. I és en aquest instant que tant s'ignora a ell mateix que descobreixo la bonesa de l'existència...

 Ora passa e declina,  in aquest'autunno che incede  con lentezza incecibile  il migglior tempo della nostra vita...                    ...

Són  madurs  els  raïms,  el  camp  llaurat. La  muntanya  dels  núvols  se  separa. Sobre  els  miralls  polsosos  de  l'estiu l'om...

On deu anar aquesta aigua tan clara, silenciosa, muntanyes avall? Potser hi ha algú que l'estima i l'espera amb llavi ardent sota un...

Voldria escriure amb força, de foc els versos sense deixar entreveure ni l'ombra dels meus dubtes. Montserrat Abelló. Dins l'esfera ...