Les onades trencaven una a una Jo estava sola amb l'arena i amb l'escuma del mar que cantava sols per a mi.   As ondas queb...

No em ve de grat aquest vell cel de plata sense el mirall d'un mar que hi pari esment; els terrejants no saben re d'onades, la gent ...

LLANÇO una pedreta a l'aigua, i l'aigua aprèn la paraula naufragi . Passo la mà sobre el paper, i el paper aprèn la paraula carícia ...

El formigueig, el magma, el rebombori de formes i colors i passions o patiments, la borratxera feta d'espuma efervescent i de ressaca, r...

Llançar-se a allò que és desconegut, salva, diuen... salva, però, d'una mateixa? Avisa el vent que es pot partir, que espeteguin les sog...

Agost, somniador, vora una barca, damunt la sorra va quedar-se adormit; el seu pit nu, pel sol ben embrunit; el seu front jove, lleu arruga ...

Morir-se deu ser semblant a prendre's unes canyes al Tocs de Llançà. La brisa nocturna s'amara a la teva camisa, els astres t'em...

No ploris pus. Ta mare s'ha llançat al riu per veure si els peixos tenen ombra dins les profunditats de la mar. No ploris. Ta mare s...

Vull tenir una casa enmig de la mar, amb murs fets de pluja i tendres paraules, per sostre un immens cristall per mirar el cel en les nits m...

Un nen, set anys, duia un dofí a la mà quan va pujar a la barca. La mar plorava i plorava. I encara que no volia tenyir-se de vermell, va ar...

En un temps sempre igual esdevingué el poema —el moment constant                 del mar i la terra— sempre venim del mar                 co...

Blanquíssimes parets caminen entre passos, m'endinso en els carrers, premo la mà dels murs, als carrerons estrets eixamplo els braços i ...

És que sempre ha estat tan blau el mar? és que tan juganeres les gavines s'han empaitat pel cel fent-li corona i no me n'he adonat? ...

    poema de tres tankas Oh!, mar salobre, et miro amb ulls de terra mentre somnio que cavalco en l'onada dalt d'un corser d'esc...

Potser no tindràs memòria després de caminar damunt les onades assaborint-ne la sal, però l'olor de profunditat que va estampant la roïn...

Göteborg, aquestes tardes; El sol, que es va fent translúcid, T'escalfa l'esquena, amable. Malmö, dejorn, i el sol Que et treu la po...

Si mai heu pensat que sols hi ha honor en l'orb destí de la sofrença, contempleu-los: infants extasiats que xipollegen vora mar tot alça...

Amb el bastó a la mà, esguardo la neu pura Sobre el rierol una nuvolada avança     com una mar amb múltiples onades Un llenyataire entra a l...

Muntanya avall, vora la mar, els pins davallen fins la sorra tan desitjosos d'entrar mar endins, que en ells veiem el moviment de córrer...

Déu va escollir el meu bressol sabent que m'agradaria, va guarnir-lo amb pins i sol i el mar que jo preferia. Perquè soc mescla de pins ...