Aleshores fou el fred i la no-llum: era quan la terra era el centre i ho creien i els homes giraven al voltant d'un déu i la suor del tr...

El poema em portarà en el temps Quan jo ja no seré l'habitació del temps I passaré tota sola Entre les mans de qui llegeix El poema algú...

Una illa sola al mig de la mar brava, cenyida d'ones... tots els pujols en flames de fulles escarlata. De: Període d'Edo Miquel Desc...

En variacions sens fi sobre un tema les ones venen tot puntejant les roques. Una i una altra s'hi alcen en llargs murmuris fins a trenca...

I tot s'arbora: el xiprer, l'olivera, la veu de l'ona que s'escampa al migdia i la nostra esperança. Maria Rosa Font. Tres n...

Com un toro arremet Però sacseja la crin Com una cavalcada El seu propi cavall Com un cavaller Força i fustiga Però és dona Gitada a l'a...

De grat, cada matí, l'aigua de mar t'espera amb ones abatudes que mullen el teu cos menut, petit. L'espetec continu d'una es...

Vaivé de dies sencers. Cançó de bressol         d'un planeta blau.     16 Lola Casas. Mirant al mar . 2022 Il·lustracions: Gibet Ramon

                                A Amàlia Tineo Només un arbre, a la vorera, porta el tremolor del mar, i el frec de fulles retorna el benefi...

De l'amor a la vellesa, creada amb síl·labes aquoses, de la remor subtil que discorre sota els raigs de les ones i entra en l'extens...

les primeres hores de la matinada són esplèndides per la pluja la plenitud de la pluja al cor de la nit el cor de la nit i els galions de la...

Drac ciclòpic, banyut, d'escata pètria. De nit peixa el ramat en camp llustrós. Les lluminoses flors salten per l'herba: són pàl·lid...

Quan el fil salvatge de la llum defalleix en el bressol de les aigües aparentment adormides, en l'hora del temps que s'atura i no s...

                                  this kind of bird flies backward                                                           Diane di Prima ...

                         en la pupil·la on els perfils es perden                                               MIREIA COMPANYS -Mira- et diu...

Des d'aquest fil segat, remuntaràs la llum, el xiscle dels ocells, la resta de les ones. Montserrat Rodés. Escrits en blanc.  1995 XVII ...

Sobre l'arena a fosques la lluna ha obert camins que travessen la mar – línies d'aigua i sal que parteixen les ones. Sobre les...

Les ones, bressol     de cresta colpidora, amaguen     sense pietat l'angúnia dels crits del silenci. Lola Casas. Blau.  2008 ...

És el cel que es fica a l'aigua o és el mar que puja al cel? A cada ull s'hi gronxa una ona, cada ull fa claror d'estel. B...

La pira dels meus dies té una dolcesa estranya, i ni deler hi abrusa ni hi guspireja atzar. Més bell que cap castell al cim de la muntan...