[homenatge a                   Joan Guinjoan] Si recorrent la nit fosca el camí cada vegada se't fa més feixuc i et ...

La tempesta ha passat i ha impregnat l'aire. Tot viu i alena com al paradís. Als gotims que lilegen, en tot l'ample, s'...

ARA QUE és tard, i en el recer d'hivern escalfa poc el sol, en l'horitzó dibuixes, sempre damunt del mar, la imatge deliciosa...

                                          A Ponç Pons   Menteixo si dic que he cremat les dreceres del bosc i he interrogat, enllà de...

El canyar posa als llavis de l'oratge ses deu mil flautes. Joana Raspall. Batec de paraules , 2013

El cap dels homes és un món petit? ¿Quants de mons em separen de la imatge del món? ¿El dia és nit o bé la nit dia? Quants d'arbres ...

U na hora de morats en aparença      Sovint barreja moltes causes on El sol té com a indigna aquella immensa Solidesa que es confon amb e...

amb ulls oberts d'extremades pupil·les mires la mar, l'extensió blavíssima, mires la mar, el favorable oratge L'Odissea I, ...

Oasi d'alegria en temps de mal oratge, el meu Nadal d'infant. Cada any sento que em burxa amb amor i tendresa ...

Ha arribat la tardor i el fràgil oratge fred, i les clarors fèrtils i devastades. Passa una ramada d'estornells, negres, llue...