Com un enyor de bossa i de ventre?, com un record obscur del trip-trap del cor de la mare? En la nit que bressola el silenci escoltes el bat...

Els destins en són glaçats,               vares dir-me -soc home tèrbol- i tenies les llàgrimes a punt, i vergonya i el mal que et perdura. ...

Sense pols, la sandàlia ens ha deturat, mar, a la victòria de la teva presència. Et mirem la immensa claror de l'aigua que ens inunda el...

Ordenada i gran feinera que amb recerca tafanera reculls engrunes i blat per l'hivern fred i glaçat. Lola Casas. Poemes i cançon...

La poesia és allò més concís. Diria que escric amb aquell instint de posar ordre al caos. La poesia és un conhort de l'esperit i é...

Les seves mans, les que matinaven, les que posaven ordre als afers de la jornada, les que espolsaven per la finestra les llàgrimes ama...

dins el llit de mel del rusc l'abella es cargola fimbren les companyes per apartar el que atrapa i ofega fent florir l'esbós ...

L'ordre del desordre d'un ordre anterior no és sinó la mateixa cosa reinventada.   Agafada, de nou, amb ganes. Helga Sim...

l'ordre i el desordre són germans picats que es guanyen les partides una si i una no ens ho mirem des de les seves mans ...

Aquest llibre és el més clar de tots els nostres: el pots obrir com per entrar a casa. Hi trobes totes les coses, ben ordenades , amb ...

Davant: la nit i tota una ciutat abastable, per uns moments compresa, i a la mida de tanta veritat finalment ara oberta als nostres peus...

Pare, la mar -irrevocable i justa- arrima al port la càrrega dels dies, a coberta del fred i de la sal. I en els bocois de plata que adm...

La furia della confessione, prima, poi la furia della chiarezza. PIER PAOLO PASOLINI De tant en tant em tornen les ciutats que he vis...

Per a l'estimat Lluís Mercadé, que m'ho ha demanat . S'aixequen torres en esborrats vestigis de mortes danses Tr...

Petit lloc àrid on un llangardaix de potes sorrenques creix (com al cantell d'un llibre) Individu que té en les ruïnes prosperants de...

Ordre partit en dos que creua l'ordre, casa adormida que descalça la casa, vent amainat a la falda del vent. Aigua represa, temps, i...

i l'ombra intermitent de la vesprada enfosquia les algues de les roques. Les gavines suspengueren el vol -qui les acusaria del batec ...

Aquestes branques baixes t'ofereixen tota mena de fruits i els pots collir bo i assegut. De cor ho dic: voldria no ser massa exigen...

L'amor a tu, l'amor mateix de mi que cada instant es pensa i es commou i, com si cancel·lara les paraules, es busca al gest i s...

L'any vinent haurem d'enviar els soldats cap a casa per manca de diners, i això està bé. Els llocs que defensaven, o que mantenien...