Ha tornat, el xut al meu ampit. En redó ens mirem a manera de compenetració. És el mateix que a l'encalç de l'oreneta fueteja el ful...

Són  madurs  els  raïms,  el  camp  llaurat. La  muntanya  dels  núvols  se  separa. Sobre  els  miralls  polsosos  de  l'estiu l'om...

Clareja al pati. L'aigua mort sobre l'herba. De sobte, el dia. És primavera. Una nota s'escapa del pentagrama. Tornen al poble d...

Les orenetes han tornat al niu. Dibuixen arcs invisibles en l'aire, camins de fum. Ens espien els passos, s'aturen un instant. I fug...

L'aire s'atura, espessit, en la lluor dels primers llamps cap fulla no té vida en l'ametller clavat com un fantasma sota el plom...

Avui l'he vist. Pastat al seu pare quan tenia vuitanta anys. Amb el nom del poble gravat a la pell, esculpit als cognoms. Què més es pot...

     Davant genteta potser poruga, arraulideta,      ella és qui diu: –So més, so més que una oreneta: jo so l'estiu! Josep Carn...

En terra de guaret a un dit petit entre solcs i cavitats s'ha obert promesa la flor carbassa. Estesos en un teler res era tan b...

  Afores de Montpeller, a prop del Mas de la Merla, un dematí clar i serè que fa madurar les messes.   En un predís del jardí, els do...

Si jo fos una oreneta de l'illa de Java dalt del declivi d'una cova construiria un niu amb la bava perquè tu hi puguis covar els...

Menyspreen els teus xiscles d'alegria el mot inútil i la vil cançó; tes ales, afanyant-se tot el dia, frenètiques esborren la lle...

La llum daurada reverbera als carrers. Les orenetes boges xisclen i van i venen cent vegades, dibuixen arabescos increïbles, tallen...

Quin ocell vull? –L'oreneta. Quina flor? –El gladiol. Quin color? –El que té el sol. Quina veu? –La del poeta. Quin amic? –El més f...

Un àngel que muntava en bicicleta -les rodes eren quatre sols en flames- pujant tranquil·lament per la sendera vaig veure un dia, de...

A l'hora fresca del matí, a ran de finestra posada, l'oreneta prima ha de dir: la primavera és arribada. La neu hivernenca s...

Amb un bell i antic brial del color de la metzina em cenyeixo la cintura i baixo viva i encintada fins a la font de la seda on el bria...

      Va la brisa recent per l'espai esvelta, i en les fulles cantant obre una primavera.       Sobre el límpid abisme de...

Veient-me en un mirall emmirallat, a aquest li he preguntat: Aquest que veig aquí, sóc jo? -No- m'ha contestat -. No, n...

¿Què saps, dolça amiga de seda, quan l'alba es comença a daurar, què saps de l'ombrívola cleda, del meu insomni humà? ...

L'hivern se'n va. Ressona pel món un cant de festa. El dia creix. Refila l'aigua del rierol. I riuen les muntanyes cobertes d...