Prop d'un rierol on corria una aigua cristal·lina entre els créixens molsuts i les blaves veròniques, he vist resplendir sota el sol...

no fa soroll, té els pètals replegats, dorm el nenúfar. L'aigua i el sol : 33 haiku, +8 anys . 2023 Text dels poemes infantils: Maite Mu...

Hi ha tant de món alhora a tot arreu del món: tantes morenes i morrenes, oceans i gavians, bous i anous, cues d'ocell i estels amb cua.....

Plovia a Khartum: desapareixia en fang la ciutat i la silueta del teu cos sota la pluja. Vam abraçar-nos com si fóssim l'aigua dels dies...

Mores blanques com larves enrogeixen entre fulles. Sortiré i m'asseuré, de blanc, com elles, sense fer res. El suc del juliol n'a...

Filtra la tija el desig de l'alçada. Un sol calent n'ha alimentat el fruit i bull a les arrels el neguit suculent d'una t...

Tinc un llibre fet       amb pètals de rosa, esquitxos de mar       i olor de maduixa. Per fer lletres d'or,       una papallona ...

Quan m'assec vora la font ni m'adono que el temps passa, perquè l'aigua va cantant amb veu de seda i d'obaga. Si a...

Infantesa praguenca, refrec de farbalans, la grisor cap enfora i els ulls girats endins, un món que ja s'ensorra entre amoroses mans ...

Nivals, els arbres nans esquincen el claper. Sagnen les mans. Reclòs, un lliri espera, en blanc, la treva que en uns ulls fa enraonar els...

Ha florit la primera magnòlia... Quina copa de seda i perfum! Quina blanca, divina presència! Quina pena que duri un minut! -Un m...

Quin vegetal engendrament! Si l'amor vol ésser pensat, pres i sorprès en cos frement! Rosa d'un goig esbojarrat. Com si, e...

Vora el terrer, sota un cel que convida al deixament, s'enlairen les banderes dels ametllers, somnien primaveres entre el lletós...

Asfixiant la bellesa          tanta i aquí          tota i ara Quan no em vigilis m'ompliré les butxaques          de pètals ...

polsim, polsim, pètal de la rosella, bé que es desfà, ala de papallona, del límit neix l'extens vol de la música Edat de fang...

En la llum d'aquest vagarós dia de primavera canta, poeta meu, la cançó dels qui passen i no es deturen,  dels qui riuen mentre corren...

Com pues d'eriçó, sentíem l'afuada solitud de la nit. I, quan el déu solar escampa el do sagrat, a punta d'alba, ne...

Voldràs la rosa? I quina rosa? Cerco la flor en  el territori urgent del meu exili. Amb una gúbia d'arç arrenco pètals del linòleum de...

Al Maresme s'anomena vent de frau el vent petit i divers que cada rial enrosa. Generalment durant la nit i la matinada, la rosa d...

El camí s'estén fins l'horitzó i enllà dels núvols    blanquinosos La primavera en el curs d'aigua blavosa Adesiara els pèta...