Les brases que no cuides són la cendra fredíssima que un matí trist d'hivern t'esgarrifarà l'ànima i t'assecarà el pa. Roc C...

Vaig preguntar a la sal pel secret de la seva existència i ella estirà els llavis des de rere el pot de vidre, fetillera rima de deserts, in...

Mare, vull aigua, tinc molta set. No em dones pluja que em mullaré. Mare, vull pa, tinc molta gana. No em poses oli que em fa u...

Carlota llesca el pa i el reparteix. A cadascú el seu tros segons edat i gana. Va repartint l'atenció i la mirada. Els grills de mandari...

Tocava mare i ja no hi era el món darrere, amb dents, amb ungles brutes, amb colps o mans que duien la ferida. Els germans d'infantesa i...

Beneeixo el treball de cada dia, beneeixo, de cada nit, el son. El judici diví i la gràcia divina, la llei de pedra ー i la llei dels bons. I...

Quin goig antic, déu meu, badar una magrana, despullar-la de vels i menjar-se gra a gra tot el sol de l'Egeu. Quin plaer fresc, amics, a...

Alguna gent fugint d'alguna gent. En algun país sota el sol i alguns núvols. Ho deixen enrere tot, algun seu tot, camps sembrats, gossos...

Jo el que vull és ser gran de gran i no vella de vella. Sortir al món, i no que entri a casa, la mirada del cim i no cucales pel fangar. No ...

El matí quiet al blau de la finestra: foc i aus anant-se'n. I ara de nou, drings de llavor antiga de fa cent arbres. Aquest dir estè...

No basta el pa per confortar ma vida ni el sol per arborar ma joventut. No calma el mar ma set inextingida, ni omplen mon pit els aires de s...

he passejat per aquest bladar, una i altra vegada. hi he buscat l'encontre del camp amb el límit del cel, però la línia fosa se m...

De no cantar jo m'entristia: per mi és el cant tal com el pa  de cada dia. És un parany, una ferida. Cada cançó s'emporta ...

Vent i silenci, al pla més alt; a la garriga, timó fragant. Carena incerta. I un viarany per on s'enfila l'últim ramat. Ma...

He sentit xiular l'aire, el Nadal ja és a prop! Un nou aire que dringa amb ressons de pessebre... Despertant, els meus ulls s'han...

Novembre és lo mes de l'arado amb els solcs que se subsegueixen com un esperançós argument pensant a la pluja i a les llavors de ...

A l'escletxa del voral s'hi remou un gest que aixeca pols. La pols que neix de sota terra. Els morts són qui la generen: obren l...

Han callat un moment el vent i el mar i les fonts tenen dolls aturats a mig aire, que no gosen tocar una terra que es diu "beneïda...

                          "Lo jorn sencer tostemps sospir".                                                   Joan Timoneda ...

Quan ni un arbre quede i no hi haja camp, del cel ni una gota de pluja caurà. Si hi ha algun jardí, de plàstic serà, i sols menjarem...