Hi ha un deix en les teves mans -mans de vehement poeta- del desig que he esmerçat a les boques de tants homes. Amb quins ulls de nina il·lu...

Des de dins la sang de gel ens allunya: llengua, corba i palmells diluint-se en el crepuscle. Quants litres de perdó caben en un arrap? Amb ...

Quan el sol es pon més tard. Quan un llibre ens concedeix la pau, i nosaltres ens hi avenim. Quan amor s'escriu en minúscules perquè cà...

Ella ja no estima ella ja no bressola cap home al seu son d'adulta ella es pren el cafè amb sucre ella menja bolets blancs grisosos igua...

Com un èmbol em pressiones des de fora amb punys i palmells al punt just a cada contracció. Cadascuna empeny cap a un cantó en un mecanisme ...

Entre les mans em creixia el seu rostre. I fou la meua pau sentir que ser mortals és la presència atzarosa de dues galtes tèbies en plen...

La palma de la mà de dàtils no en fa pas, i a la planta del peu oi que no t'hi enfilaràs? La taula té potes, sí, però ves que no marca e...

Mores blanques com larves enrogeixen entre fulles. Sortiré i m'asseuré, de blanc, com elles, sense fer res. El suc del juliol n'a...

Palmell i palmell. Tot els és proper, res aliè. Nosaltres mateixos comprenem el camí i el caminant. Hi ha un món de paper que crema i sub...

Aquestes paraules s'escrigueren a la vora d'un llac. Fes-ne una polsera per a un canell. No empunyis cap espasa ni brandis allò ...

Cada passa que don i l'empremta que deixa en l'asfalt d'un carrer, Corrientes posem per cas. El teu segell a cada una d...