Oh ciutat poderosa ciutat màxima vas sofrir pesta amb foc vas ser cremada les fustes de sàndal dels jardins en guspires i en fum s'...

Tenen la verdor exuberant dels jardins tropicals, els paradisos on renunciem a l'amor, la tesor de les flors aquàtiques, la saba espessa...

Aquesta dècima nova no ha sorgit pas del no-res. Cor que en or val el seu pes, que no cercava i, va, i troba. Per si en volies la prova, per...

Li pinto un antifaç a ma germana de color verd de seda i plata. Lluny del cartró i de la mirada hi ha un senyor que pesca mots fosforescents...

Tornar és renunciar a un camí fet d'etcèteres i agafar-ne un de nou sense dubtar. Tornar és deixar el negre, la foscor, el gris. ...

la nau digué el trajecte brisa marina i llengua de sol que escalfa la cara. No hi ha marxa enrere en la física dels paradisos els hu...

Avet jove del mont Cenís, tot just al peu d'una rossola, tot just hissat damunt l'abís, oh broll penant, o broll feliç d...

Anava contemplant-se aquell melic tot d'aigua, refraccions de llum, sublimada epidermis. A les ales moresques del llebeig giravoltav...