Volem deixar d'estimar-vos, amics de l'escola, companys de feina. Pares: ens agrada imaginar com decebre-us, amagar-nos després, en ...

en la part més desesperada de desembre vam clavar una tija d'ametller a la terra i, contra tot pronòstic, va agafar. no li va importar s...

...Però la durada no està relacionada amb l'amor sexual. Pot, de la mateixa manera, abraçar-te en l'amor que professes contínuament ...

Compra cebes, recull els ossos dels somnis que van morir-se fa deu anys. Fes neteja. Plega roba i apariona els mitjons i la singlada dels te...

El vell que ha hagut de recordar els seus amics que mai no van tornar dels camps, és el pare. Ha plorat als meus braços amb llàgrimes de san...

Vine, nen, queda't amb nosaltres, als pares, saps?, els cal rondar sols aquesta nit. Ells, saps?, necessiten contar-se coses que ja sabe...

en algun lloc, un sol. més avall, uns nois bruns com el sègol s'insulten les mares i juguen a bàsquet, salten dins de l'aire i s...

Tinc por que el teu rostre s'apoderi de mi, que es torni meva aquesta pell gruixuda de dinosaure que no plora. Per què l'èxit és un ...

    La infancia es el período más largo de nuestra vida .                                                        Ana María Matute No puc esc...

                A la memòria dels meus pares, amb agraïment Altes veus vingudes de la boira, en veure el nostre món rodolant pels marges han...

Dos veïns desconeguts que mai no se saluden quan s'encreuen, un dia es descobreixen l'un a l'altre en un país llunyà, com és ara...

Sota teulada dorm una òliba. El seu respir profund i reiterat podria fer pensar en criatures que erren sense cavalcadura, en vestits infanti...

Durant deu anys no vaig deixar mai els meus llibres. Em vaig espavilar i vaig rebre lloances immerescudes. No dono gaire valor al lloc tan a...

Encara que ara sembli que un oceà separa les nostres platges, un dia em veureu tornar sobre un pont d'històries i de contes que us hauré...

Hort de les dàlies! Quan reprenem el pur diàleg amb l'alba, íntima i oculta, de nostre jo? Quan tornarem al clos original, intacte, al t...

La nit escampa sentors de menta arreu del poble, que es queda quiet. Ix de les cases una altra flaire, de fusta seca de taronger que crema a...

             A Josep López Fabregat,                                 el meu pare Mai no agafaves la darrera mandarina de la plàtera, sempre ...

Havia nascut enmig del blat i feia petar els dits. El guix blanc creuava la pissarra verda. La rosada, m'ha tombat a terra. Jugava amb l...

Al Museu Arqueològic de Cambridge hi ha una làpida sepulcral del segle IV aC que conté els esquelets d'una dona, un ratolí i una musaran...

Avui l'he vist. Pastat al seu pare quan tenia vuitanta anys. Amb el nom del poble gravat a la pell, esculpit als cognoms. Què més es pot...