És el milhomes qui fibla amb el front les parets de la cova, desvestint en el trémer del blau l'estructura, ーl'axiomaー d'intuir-...

                ... and thou no breath at all?                         Thou'lt come no more,       Never, never, never, never, never!   ...

                A la meva mare I De quan la meva pell t'era paret i sostre tu ja no te'n recordes Ningú serva la pau primera a la ll...

Blanquíssimes parets caminen entre passos, m'endinso en els carrers, premo la mà dels murs, als carrerons estrets eixamplo els braços i ...

sempre neixen parets damunt del fil i dalles dins de l'ombra. Cada veu d'aigua va disfressada, no sabeu si la infantesa us torna. De...

desfés l'angúnia de les nostres fes, deixa'ns tranquils tastar la bona i aspra llengua del no-res i deixa'ns a nosaltres ser...

El dia és pur i el sol es desmaia a la paret.               JOAN LLACUNA La llum plàcida davalla del cel. I es fan grans, cada veg...

—Treballadora fidel, amb el que trobo a les flors, jo que faig parets de mel. Josep Carner. Museu zoològic.  1998 Il·lustracions de...

Des de l'ombrívol miratge del somni la nit s'aboca als renovats sorolls, mentre s'escapoleix un raig pels finestrells que de...

Si el present és el passat del futur, aviat, per a pintar una paret amb quadres penjats, no caldrà despenjar els quadres. Joan Bross...

Porta un any en aquest món i en aquest món no tot s'ha examinat o posat sota control. Ara estan a prova els objectes que per si so...

On hi ha parets de vidre enderroquem cortines.          (Els murs extravagants            solen ser honestos). Deixem-nos envair pe...

Prenent el sol entre parets de maó vermell tot ple de gent cremant la pell però les saltem i fem l'agost a cau de lluna fins qu...

Aquestes lianes m'omplen la pell. Què ser sinó un tros d'herba fina. Què pretendre sinó ser el verd que dignifica. Si volgués s...

No només la paret, també l'ombra, el dibuix de la fulla en passar. Fregadís de l'instant sobre el nombre: en el guix, en la i...

Amb mots trobats basteixo a poc a poc una fràgil, efímera casa de parets transparents. Poemes que algú, potser                    ...

Tan petita i ja saps com és d'alta la paret que no es deixa saltar! I jo voldria prou fer-te esqueneta. Qui és que m'omple...

La dolça remor del mar a l'esquena i el crit amargant de la pistola al davant; les ales de bronze dels avions i el sol que en...

(L'edifici així prepara per a l'estadant diví com estoig de perla cara.) Guanya copes i medalles que li emplenen les parets d...