Vas baixar del tren A ritme de blues regurgitat Espargint monosíl·labs, Bufant un vidre pàl·lid, Tímid de vellesa prematura: Amb el...

Com és la pluja per dintre? Quin color pren més enllà de les parpelles i el negre pansit dels paraïgues del món? Fins on arriba l'elasti...

El sol no entra per les parpelles closes. Enlluernem-nos! Si no l'escolto, la mar no tindrà boca ni res a dir-me. Parem l'oïda; fins...

Hores, color de maig, fresques. Allò que ja no es pot anomenar, cremant, audible dins la boca. Veu de Ningú, un altre cop. Fondària adolorid...

Mira la lluna alta, llunyana, sempre al marge de tot. Cap trontoll de sentiment li fereix el cor, cap desengany de vida ofusca el seu cel en...

                aquesta és la nit que les llunes es giren                               Anna DODAS Passejaré, encara èbria per la metzina de...

Les meves amigues ULLERES,            quan obro de cop les parpelles, m'ajuden a veure el món i les seves meravelles. Lola Casas. De cap...

La foscor era sota les parpelles closes. Aquesta és la foscor dels ulls. L'altra, la immensa, era veïna de la clarícia. El cavaller va o...

Calma de després de la tempesta, quan arriba a tot el volt la pau. Sento veus, en un moment d'espera, veus de la canalla, riu enllà. M...

T'he despertat: tenies la cara plena de sol, i tanta llum sobre la llum closa dels teus ulls! Jo mirava les palpitants parpelles com l...

"la manera com percebem l'entorn determina la manera com ens entenem a nosaltres mateixos, a nivell col·lectiu. Els ulls girats end...

 per la meva filla, que fa que tot sigui "casa" a la meva vida hi ha hagut algunes nits fantàstiques festes allargassades esm...

El món dorm, com una donzella encisada en un bosc llunyà. ¿Quina paraula li farà obrir, somniós, la parpella? ¿Per deixondir-lo caldrà ...

Obre els ulls i desplega la negra pantalla i estén-la del tot obre bé els ulls fixa-hi els ulls concentra-t'hi concentra-t'hi...

He sentit xiular l'aire, el Nadal ja és a prop! Un nou aire que dringa amb ressons de pessebre... Despertant, els meus ulls s'han...

Voldria, ni molt ni poc: ésser lliure com una ala, i no mudar-me del lloc platejat d'aquesta cala; i encendre el foc del pensament...

  recorda que no t'és donat saber-ho tot                                ÀNGEL MIFSUD Els poc que saps, ho arrengleres al prestatge...

Infantesa praguenca, refrec de farbalans, la grisor cap enfora i els ulls girats endins, un món que ja s'ensorra entre amoroses mans ...

Roser s'enfila per murades blanques. Pinzell de lluna et lleparà les galtes. Perfum de nit, silenci de llimera. Per les teulades, ...

S'insinua el bri de vent en les fulles temorenques de rovell. Quan el verd                      i el blau mouen lleument les parp...