Ens conduïres pels camins de la pau i ens nodrires amb el pa de l'amor; tristeses i joies, fadigues i enyor els agombolares ...

              (Tannkas) Per tot arreu cauen les campanades. Criden la por perquè freni les ments i no puguin pensar. La llum s'amaga, la...

                                              A l'Arnau Pons En una punta un laberint que mossega i acull, que ni guia ni no, que ni sal...

escric, perquè sobre l'esquena del paper la meva veu camina en calma i es grata els peus, les mans, la panxa i va a un galop que...

El món on visc és ple d'injustícia. La gent passa fam, la gent passa pena. Fa poc vaig sentir la mort d'una nena, per la pobresa del...

Quan Nadal truca a la porta en la pausa de cada any és hora de passar comptes. Deslliurem-nos de l'afany que ens empeny i neguiteja i gi...

desitja amor pur i pau suau als que no t'han tractat bé i passa pàgina ㅡ us alliberarà a tots Rupi Kaur. El sol i les seves flors . 2018...

O tu, cor meu, que bellament jugares en les cruïlles d'un vergê exquisit, oint el doll de les fontanes clares, oint dringar l'estel ...

La pau té nom molt breu, —subtil i lleuger com au de pas— alhora que la guerra ressona rabiosa. No ha de ser casual  que el tro, la ràbia te...

Tocava mare i ja no hi era el món darrere, amb dents, amb ungles brutes, amb colps o mans que duien la ferida. Els germans d'infantesa i...

Que no es corrompi del tot la mar, i la natura. I no s'esfondrin cases de ningú. Que a les converses, hi bategui l'amistat. I es man...

Quan arribes a casa amb la cara cansada i t'asseus a sopar perforant les notícies preocupat a saber com serà la setmana (no saps la prim...

Beneeixo el treball de cada dia, beneeixo, de cada nit, el son. El judici diví i la gràcia divina, la llei de pedra ー i la llei dels bons. I...

La gent que es lleva quan encara és de nit ignora que el món recomença cada matí per la seva virtut, que el sofriment l'agermana amb mil...

maneres se sentir-se dona Profunditat de pensament: angoixa. Món abrandat, mortal! Demà la casa serà coixa de mi. ¿I l'ànima? ¿Immortal?...

Sobre la cinta de blanca arena, que besa una aigua de cèlic blau, grans pins hi vessen a copa plena olor de bàlsam, ombra serena,       remo...

                              Uns wiegen lassen, wie                            Aus schwakem Kahne der See.                                ...

La pau és un espai tendríssim que es guanya, prou que ho saps, en solitari, i es frueix amb el món per companyia. Miquel Martí i Pol. Pensam...

La trapezista roja estima el cavall verd com el dia, la nit. El gall i el peix ho diuen i els músics pinten l'aire de cel i mar i pau. M...

                A la meva mare I De quan la meva pell t'era paret i sostre tu ja no te'n recordes Ningú serva la pau primera a la ll...