Vaig veure països de pedres i de rius on els núvols obscurs com les aranyes roseguen el perfil morat de les muntanyes entre postes de sol ro...

Per olles Breda, per pedres Hostalric, per aigua bona Arbúcies i Sant Celoni per ric. Popular De: 35 poesies per aprendre i recitar. 2n ci...

Breus vermellors subtils en llamp. Cercles menuts de verd i blanc. Corbes gracioses de l'herbam, ajupides en el quadrat. Una pedra, al m...

  A Maria Àngels Anglada És a Vilamacolum on s'alça l'esglesiola que desfà garbes de llum i entremig dels camps s'isola. Pedra e...

LLANÇO una pedreta a l'aigua, i l'aigua aprèn la paraula naufragi . Passo la mà sobre el paper, i el paper aprèn la paraula carícia ...

Al jardí plou. L'herba és dreta: petites agulles erectes, antenes de la terra, esponja negra. I jo romanc callada, profundament retreta,...

La saviesa de la pedra, de conèixer la finitat en el seu son il·limitat. Bejan Matur. Al seu desert . 2012 Versió d'Albert Roig. Text ...

La pedra. La pedra dins l'aire, que jo vaig seguir. El teu ull, tan cec com la pedra. Vàrem ser mans, vàrem pouar les tenebre...

I nosaltres, grans poetes, assumits en la líquida estirp d'aquest inconscient Naviglio que nodreix herois de quatre rals amb fornits fal...

Sovint homes i coses perduren en la dura fixesa que ha llampegat un instant, intensa abans d'esvanir-se, en els sentits o bé en la ment....

Si les roses no s'haguessin marcit i no ha- guessin arribat les glaçades, i si no hagués caigut aquí i allà algú a qui no vaig poder des...

Amb l'ull de l'ovella et miro amb l'ull blanc i viola de l'ovella amb l'ull blanc i cec de l'ovella a l'ull cec ...

Inaugural uncertainty, a shocked prelude in which everything wavers until the parched prehistoric ledge breaks out in spots: three, four, li...

L'instint del córrer de la llebre, l'aquí romanc de les arrels, el cop del riu contra les pedres, la llum i el foc del sol-solet... ...

Defensaré la meva casa contra la calamarsa, les trepitjades, les pedres, el temps. Defensaré la meva casa per a la solitud, la reflexió, per...

No és cert que les paraules poden retenir el vol esfèric de les busques. La flor de cirerer vomita sang; la rosa del desert té arrels de ped...

De la mare va beure la llet, de la dona va menjar la carn, dels fills va cremar el cervell, per això no entén la seva soledat. Casa seva beu...

En l'aigua res no és mesquí. La fugitiva s'endinsa en el riu, que la renta de franc; descabdella pensaments com herba de seda verda:...

no seran pedres sinó lloses pels passos i entre les lloses unes plantes medicinals elles també de les vostres muntanyes país de fronteres on...

Girona tota estesa, enfredorida, s'emmiralla en el riu indiferent; té l'aire d'una noia emperesida que duu el passat florit al p...