Em tremola el buit d'entre la pell i els ossos cada vegada que aprenc que qualsevol veta del món és susceptible de ser immensa....

Teníem un hortet vora el riu, com un jardí, amb una pica d'aigua voltada de menta. Teníem tot el temps de la tarda dins d'un càntir,...

            ella es dibuixa una dona que es corda el vestit            espatlles nues              pell negra            mans negres        ...

Estendràs el vestit a contrallum. Minúsculs foradins de brodaria dibuixaran damunt la teva pell perles de mel i pètals maragdins de música t...

Ja no és morta la primavera. La claror creixent eixuga l'ombria i remata l'hivern dels nostres dies. De la font del desig brota l...

Camino muntanya amunt enmig de la neu amb dificultat la bossa de paper marró plena de queviures recolzada, pesant, contra el meu ventre, els...

Des de dins la sang de gel ens allunya: llengua, corba i palmells diluint-se en el crepuscle. Quants litres de perdó caben en un arrap? Amb ...

Quan vas morir-te em vaig girar del revés. Ara tothom em veu les costures i és difícil endevinar de quin color tinc la pell per la part de d...

   La dermis regenera el record de Sant-Maloù.  Pell oblidada que crema       fruit del sol bretó,         que bull gelós      de llavis irl...

Vam treure'ns el jersei per sentir la pell per ensumar la fred per donar un sentit més net a la vergonya aliena d'obrir els braços i...

A la mesura de les teues coses he disposat la casa, les parets, el color de taronja de la cuina, el pilar cara-vista del saló. He obert les ...

Sota la pell, qui sap si calla un món. Qui ho sap, si el món que calla calla la por o la fe rere la fam dels porus: baden el bec com els pol...

L'aigua s'aquieta als mosaics bizantins. Esmola segles, intima fosques... i va llepant-se llagues de sal i vent. En la ferida...

Tot el verd aigualit de la canya de sucre es desfà com el blat fins als confins remots. L'horitzó et segresta la pell i la mirada dibuix...

T'he après només del color de la teva pell al sol. Damunt nostre, tones de llum. I t'acarono com aquella nau que ara travessa lenta ...

A tu, que estàs fet per ser presència viva, passatger dels llavis, frec de la pell, hoste del cor, si te'n vas quina feinada em deixes!!...

Al fons del pati, a la casa dels avis, vora el pou, ran de la finestra, cada estiu les flors envaeixen l'espai, perfumen els ulls, la pe...

                                  this kind of bird flies backward                                                           Diane di Prima ...

Capbussar-se en el mar i sentir l'aigua eixordadora llepant la pell resseca que busca oxigen i anhela superfície. I amb els ulls ...

Enllà de l'aigua i els ossos Enllà de la sang i l'alè El cos és l'adreça física de l'ànima Som llum embolcallada de pell...