Tota la nit amb la cançó de l'aigua i el teu record... Unes hores salades i el ritme a les genives, de petons i d'estrell...

Quanta pell que ens envolta com una sutura delimitant el nostre espai de dins:    una bassa on s'esquitxa de vermell la calma i glops de...

                A la meva mare I De quan la meva pell t'era paret i sostre tu ja no te'n recordes Ningú serva la pau primera a la ll...

Quan arribi el dia De deixar de ser pell Em vull invisible Com l'alè d'un pardal, No molestar a qui dormi En flassada tova I tenir t...

Tinc por que el teu rostre s'apoderi de mi, que es torni meva aquesta pell gruixuda de dinosaure que no plora. Per què l'èxit és un ...

La vida et porta per diferents camins. Descobreixes indrets que et captiven la mirada. Trobes noves fonts on apagar la set. Arbres que t...

El plaer més senzill, el sol plaer, cada dia del món que t'acompanyi: el perfum de la pluja de l'agost, el so dels grills brodant un...

No és cert que les paraules poden retenir el vol esfèric de les busques. La flor de cirerer vomita sang; la rosa del desert té arrels de ped...

La poesia tracta, si ho és de veritat, d'un únic tema, algú va deixar dit. És per això que escric sobre la música de festa dels teus ull...

Quan bufa el nord, escabellant el saule i rebolcant-se esbojarradament, parla tan fort que tot seguit entaula una conversa d'amics entre...

Xarxes o pells, colors de llum, clivells, ordit de fulles. L'aire silent, un bleix, una onada de pedra, els negres glops d'un foc an...

Ressegueixo els teus peus amb un gest de tendresa, n’intueixo els camins i les nafres, els freds i les fatigues, duent-te enllà de tu, ...

Torrent de paraules que s'estimen  i xoquen les unes amb les altres, es disparen i s'esfilagarsen. Encara no tenen dents i bramen. U...

vinc del sec. on les muntanyes trencades ploren pedra. s'esqueixen. llàgrimes grises picant pell torrada. al costat de l'or. la terr...

Avui l'he vist. Pastat al seu pare quan tenia vuitanta anys. Amb el nom del poble gravat a la pell, esculpit als cognoms. Què més es pot...

Mans clivellades com un llibret escrit, mans de pagès o de paleta, a cada ratlla una tarda, a cada clivella un matí, la veu de cada traç i c...

La membrana cel·lular delimita l'ameba que et fa tenir un jo definit: una identitat individual construïda amb una frontera permeable qu...

Com llit de riu      una esperança            que no és mar                  ni és cel                  és De profundis            cos opac ...

No diguis res. Aprofita el moment per retenir el prodigi, per recompondre la imatge que vols que t'acompanyi fins que torni un altre e...

no vull que els dies te m'allunyin: temo que aquests mots tan sovint desenfocats et duguin a emprendre el camí oposat al meu desig i...