Que moltes coses no es veuen, com ara la maldat o les vitamines. Que d'altres sí: l'amor, que és com carregar a l'esquena un emo...

En els tallers sense llum hem fabricat ocells que no canten estels que brillen però no volen a la velocitat en què cau la llum a la gola del...

Refà el camí que arriba a casa els pares. Només són vint minuts amb l'autobús i un quart de segle o més a l'ascensor on tornarà a ll...

Diré llimones, pomes rosades, roses, sal i petxines, i es pensaran que passes entre els jardins i l'ona. De: Calidoscopi de l'amor C...

                              Després de Tàpies Quan penses que el veïnat ja s'ha adormit i ja no et pot abrigallar cap ésser...

Trenta-sis em fa pensar en combat. Avui que no em sé dir, vinc a la plaça. Trontollo i soc sense sintaxi. Veig arbres amb fulles Marça...

Algun vespre, tardíssim, penso què pensaran els fills dels nostres fills allà a sota del mar sobre el canvi climàtic. Roc Casagran. L...

Potser arribaves al Kaystros quan la vas pensar, i ara és el riu un sediment de pedres. Potser miraves la badia d'Efes quan la vas dir, ...

Sense tu, no hi ha tornada. L'heroi, que Homer va imaginar, s'enyora dels teus ulls aquest ponent d'estiu, mentre el sol declina...

                      Sents el pit buit?                       Sents el pit sord?                               Felícia Fuster obren incisio...

De cada racó de la vida en pot brotar el plaer d'escriure. En el moment de florir ell no s'atura a pensar d'on surt perquè, si h...

              (Tannkas) Per tot arreu cauen les campanades. Criden la por perquè freni les ments i no puguin pensar. La llum s'amaga, la...

T'adorms i un silenci s'enfila per les parets de la cambra fins que aconsegueix el cim, un límit de llum en la fosca. Tocant de peus...

Carlota llesca el pa i el reparteix. A cadascú el seu tros segons edat i gana. Va repartint l'atenció i la mirada. Els grills de mandari...

Enmig dels tarongers, la planura s'estén fins al límit enaiguat dels arrossars. Diuen que Joan Fuster venia aquí sovint, caminant des de...

Si penses que les coses bones ja venen, I que el món millorarà, no continguis l'alè. Tu ves al cementiri, i a veure què et diuen. ——————...

Mastegar com si esculpís qui sap quin segle i quin no res. Mastegar el tronc de regalèssia que fa el nus arran del mur de les glicines. Parl...

                    tous les matins du monde sont sans retour                                   pascal quignard un dia vas oblidar per què p...

quan un mortal (fins i tot el més extravagant) puga justificar els camins de l'home a Déu pensaré que és estrany que els mortals normals...

   Allà on s'acaba el bosc       i comença el cel, ha pres un sentiment estrany              en arrels   que creixen massís avall.    Al...