(Tannkas) Per tot arreu cauen les campanades. Criden la por perquè freni les ments i no puguin pensar. La llum s'amaga, la...

T'adorms i un silenci s'enfila per les parets de la cambra fins que aconsegueix el cim, un límit de llum en la fosca. Tocant de peus...

Carlota llesca el pa i el reparteix. A cadascú el seu tros segons edat i gana. Va repartint l'atenció i la mirada. Els grills de mandari...

Enmig dels tarongers, la planura s'estén fins al límit enaiguat dels arrossars. Diuen que Joan Fuster venia aquí sovint, caminant des de...

Si penses que les coses bones ja venen, I que el món millorarà, no continguis l'alè. Tu ves al cementiri, i a veure què et diuen. ——————...

Mastegar com si esculpís qui sap quin segle i quin no res. Mastegar el tronc de regalèssia que fa el nus arran del mur de les glicines. Parl...

                    tous les matins du monde sont sans retour                                   pascal quignard un dia vas oblidar per què p...

quan un mortal (fins i tot el més extravagant) puga justificar els camins de l'home a Déu pensaré que és estrany que els mortals normals...

   Allà on s'acaba el bosc       i comença el cel, ha pres un sentiment estrany              en arrels   que creixen massís avall.    Al...

No em coneixes ni et conec. Vens armat d'una altra terra i t'han dit, perquè ets soldat, que has de venir en so de guerra. Als ulls ...

Sobre la cinta de blanca arena, que besa una aigua de cèlic blau, grans pins hi vessen a copa plena olor de bàlsam, ombra serena,       remo...

Tu, que pots recórrer el món dins la pantalla, dir amb exactitud quin és el to del blau de la Praia do Sono, a Paraty, si ja h...

En aquest carreró de les espècies el cirenaic sol pensar en els profits —dàtils de Síria, llavors d'Etiòpia, pebre de Damasc, el nòlit q...

Endevino la balada del batec sota el tacte de l'essència primera. Ets el temps benigne que dorm dins meu, que crea de nou totes les metà...

Aprens amb dol que el viure és general la mort universal els déus eviternals l'Estat dimonial les ciències abismals. En contra d'ell...

Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d'aquest matins passen sense l'angúnia de cap ànima a dins... Matins de març, on sembla que la...

              Homenatge a Josep M. Llompart . Camina i pensa un sol que no s'apagui amb tots nosaltres. Tanca els ulls, al parterre s...

Sota teulada dorm una òliba. El seu respir profund i reiterat podria fer pensar en criatures que erren sense cavalcadura, en vestits infanti...

Des de la terra, que espera, m'allunyaré i alçaré la mirada per veure el cel i els estels. Les nits sense lluna seguiré el camí de la Vi...

Trobar rajos de sol en els intervals entre les gotes de pluja. De vegades és fàcil encongir-se i fer xip-xap als bassals. En els dies de sol...