Des de dins la sang de gel ens allunya: llengua, corba i palmells diluint-se en el crepuscle. Quants litres de perdó caben en un arrap? Amb ...

Damunt la taula, una tempesta de líquids El cel s'estremeix les mans no et basten per recollir la pluja i caven una rasa. Al mat...

T'has tornat últimament medul·la òssia dels meus somnis. A través teu com una anemone de mar que s'obre. A través teu com un cant ...

Abaixant la mirada cap a la cara morta del meu pare per darrera vegada, la mare va dir sense llàgrimes, sense somriures sense rec...