Invocaré l'asfalt de l'ombra, les dents que com les pedres es podreixen, els nombres cabalístics de la pell vençuda, els morts ressu...

Dos veïns desconeguts que mai no se saluden quan s'encreuen, un dia es descobreixen l'un a l'altre en un país llunyà, com és ara...

Després d'una vesprada d'hivern gairebé calurosa tornar a casa i encendre el foc és un ritual quasi precís que no es perd encara que...

Poca cosa, res que allunyi la temença de perdre l'espai és concedit a l'ànima errant Però potser, més lleugera, incerta mentre va du...

Deixar estar les coses rere nostre com a farina menuda que resta entre els dits o permetre que passin com arena del riu en el garbell. I la ...

Dona'm l'arc crepuscular i lluitem sense fletxa. Retorn sense retorn a la genealogia que ignora si vencerem o perdrem. Saps q...

Perdem la roba mirant-nos l'un a l'altre: l'acord és tàcit. Jaume Creus, dins, Llum a les golfes : una antologia del ha...

Un glopet d'amor    m'ha fugit enllà sense preguntar-me    on podia anar. No em dol; sé que al regne    de l'inconegut, ...

Diuen que els poetes no parlem de la felicitat. De què devem parlar -m'intriga- quan parlem d'allò que s'enyora, s'alimen...

Mai no he deixat de guanyar ni he parat de perdre. La mort va intervenir, i ara em veig alliberat de totes dues coses. Viviu feliços vos...

No costa riure: és un joc que no perdo, és un vers lliure. Jaume Creus.  El lent creixement dels coralls .  1989