Quan camino i és de nit, duc la flama dins el pit, que em guia com la llanterna, com el fum, l'udol, el crit, com una llum, dins, eterna...

                              A l'hostessa més estimada de Živogošće Es retirà totalment, amb el pas dels segles, l'aigua de la font...

Diria que l'amor humà, caducifoli, o perenne, per ser complet i rebrostar en cada nou cicle, hauria d'haver provat el teu tas...

Mudes aigües del port petit del somni, sempre que us penso, cau la nit damunt. Éreu el reflex de la calma perenne. Els cors cansats de l...