Volem deixar d'estimar-vos, amics de l'escola, companys de feina. Pares: ens agrada imaginar com decebre-us, amagar-nos després, en ...

Deixar estar les coses rere nostre com a farina menuda que resta entre els dits o permetre que passin com arena del riu en el garbell. I la ...

Cos lluminós, tija d'aigua tu vens tot i que els temps no ho permeten tot i que els temps ens separen tot i que són folls i que res més ...

Abaixant la mirada cap a la cara morta del meu pare per darrera vegada, la mare va dir sense llàgrimes, sense somriures sense rec...

Veniu ací les noies enciseres! Per poca d'esma que tingueu, veniu! Finà l'ànima vostra amb les darreres convulsions del vestidet ...