Temps de traspàs. Crosta a crosta Ens buidarem amb la persistència de les erugues Que guixen mandales a les rajoles del pati Anna Campillo. ...

Altiu, com una embranzida inacabable, allargassat fins a l'esgotament, plantat en un jardí ombriu, ets l'arbre que ens ha honorat am...

La plenitud de lluna en mi A la intempèrie visc enyorant les dones sàvies de la tribu portadores d'aigua i d'aliment Una remor sota ...

Ésser poeta: bastir sempre en el buit, sense fi, paraula a paraula una obra que es perd endins de l'espai; ser-ne tan sols un manob...

                                      A Josep Palau i Fabre No tanquem les farmàcies. Molts pocs són els qui venen a cercar-hi remeis ...

Vinc de lluny i tinc aquella certesa que s'amaga en cada petita paraula. I es queda clavada dins meu en el batec de l'a...

ESCOMESA del temps que no ens deixa. Avui la porta de la tanca del jardí bat amb persistència. Dia gloriós de vent, de núvols alts,...